dijous, 4 d’agost de 2011

dijous negre.

Avui les notícies d'economia han estat d'allò més interessants.

Per una banda, l'IBEX ha començat el dia amb alces, seguint el to d'altres borses. Però la tendència ha canviat. El Tresor ha pogut vendre  els seus bons però a un preu més car que d'altres cops.

És molt curiós l'argot dels economistes. Això de vendre els bons a un preu més car vol dir, en realitat, que l'estat s'ha endeutat més, i a un interès més alt.

De petit m'havien ensenyat que era millor no tenir deutes. I que si les tenies, el millor era treure-te-les de sobre com abans millor. Suposo que aquesta idea la tenim molta gent i, potser per això, en comptes de dir que l'estat s'endeuta a un interès més alt, és preferible dir que ha venut bons a un preu més car. Sona millor. Gairebé sona a que l'estat ha fet una gran negoci.

El cas és que un seguit de males dades han provocat, això diuen els entesos, que l'IBEX hagi anat cap avall. Després la intervenció del Banc Central Europeu comprant bons a Portugal i Irlanda, però no d'Espanya ni d'Itàlia, han provocat, sempre segons els entesos, desconfiança sobre el deute d'aquests països i la prima de risc s'ha disparat. De retruc, la borsa s'ha ensorrat.

Això de la prima de risc també és una d'aquelles expressions tan boniques de l'argot dels economistes. La prima de risc mesura com de més alt és l'interès que cal tornar pel deute d'un país comparat amb l'interes que s'ha de tornar pel deute alemany. El deute alemany és el deute de referència. És aquell deute del que tothom es refia que serà retornat. Per tant, una prima de risc alta, en contra del que pugui semblar quan parlem de primes, per exemple les primes als jugadors de futbol quan guanyen títols, no vol dir que les coses s'hagin fet molt bé. Vol dir que la desconfiança sobre la teva capacitat per tornar el deute i els interessos està creixent. Vol dir que no es refien de tu. Que com més alta és la prima, més a la vora de la suspensió de pagaments et veuen els altres.

El deute que emet l'estat grec, per exemple, té una prima de risc que triplica la que emet l'estat espanyol. L'estat grec està, a efectes pràctics, en fallida. Hi ha camp per córrer, doncs? potser no tant. El "rescat" grec es va precipitar quan la prima de risc de l'estat hel·lè estava una mica més alta que la de l'estat espanyol avui. Per cert, que avui s'ha posat de relleu que la desconfiança afecta també a l'economia italiana. La prima de risc de l'estat italià fins i tot és més alta que la de l'estat espanyol.

Que l'IBEX baixi fins i tot podria ser una bona notícia si, per una casualitat de la vida, vostè disposa d'una certa quantitat i esta disposat a invertir-la en accions d'empreses solvents i que estan més baixes del que els correspondria empeses per la tendència general i mantenir-les prou de temps. Potser accions d'energètiques, o d'alguns bancs.

Sembla sensat pensar que hom hauria de poder comprar aquestes accions a preu baix i esperar el temps que calgui, potser anys, potser coincidint amb un màxim de cicle econòmic general, o de tendència a l'alça d'aquestes empreses per vendre i obtenir un benefici. No estic dient d'especular en borsa sinó recuperar l'esperit originari de la borsa, és dir, participar en la capitalització i els dividends d'una corporació. Allò que alguns feien amb, per exemple, les accions de telefònica, les matildes, en el seu moment, abans que la borsa esdevingués el casino que ha estat aquest darrers anys.

Què Marx, Lenin i Bakunin em perdonin per aquests darrers paràgrafs.  Certament. Estic dient que potser seria una bona idea aprofitar que la borsa està molt baixa (em penso que encara pot baixar més) per posar-hi alguna pesseta. Qui la tingui, és clar.

No. El que realment preocupa no és la borsa. El que preocupa és la prima de risc. És d'allò més interessant que la venda de bons prevista per d'aquí dues setmanes hagi estat cancel·lada. L'estat pretenia endeutar-se més el proper 18 d'agost, però finalment no ho farà. Per que no cal? potser no cal. Però potser han temut que l'interès d'aquest nou deute seria massa alt. Potser, només potser, estan molt espantats.

I no. El que de debò de debò preocupa no és que estiguin molt espantats. El que preocupa és que cal endeutar-se més i a més interès per pagar els venciments dels deutes i de les despeses d'avui. És una bola de neu que creix, que ja és molt gran i que no serà gens senzill d'aturar.

Això sí, aturar aquesta bola es pot fer de més d'una forma. No és veritat que l'única forma d'aturar-la sigui reduint la despesa social, abaixant sous i pujant impostos (excepte a les rendes més altes), o privatitzant serveis públics com sanitat i educació. Segur que fer això funciona per a reduir despesa, però també es podrien fer altres coses.

En tot cas les alternatives ni es contemplen. La pujada de la prima de risc tindrà efectes sobre la població. Ja els té. Un "rescat" de l'estat espanyol, explícit o implícit, endurirà la vida diària, en un grau que desconeixem, però que, fins i tot els més optimistes, diuen que serà sensible. Realment, són ben pocs els que poden dir que no estan notant la crisi. La crisi, a dia d'avui i des de fa força temps ja, ens afecta a la majoria en diferent mesura.

Amb els esdeveniments d'avui, a Hollywood en farien una pel·licula. Gairebé era emocionant veure com s'anava ensorrant la borsa i pujava la prima de risc a rel de les intervencions dels diferents actors de l'economia. Emocionant. Un bon director n'hauria pogut fer un gran drama, amb actors i actrius de renom.

Només espero que la realitat no superi la ficció. I que  no estiguem parlant, en realitat, d'una pel·lícula de terror.
Publica un comentari a l'entrada