dissabte, 20 d’agost de 2011

Teatre del bo

Després de la final de la Súper Copa de futbol resulta que el que hom recorda i el que ha encès la polèmica ha estat la batussa del final del partit i, sobretot, el dit del Mourinho a l'ull del Tito Vilanova.

Per mi, la cosa cada cop s'assembla més al Wrestling, a  la lluita lliure americana. Allà hi han lluitadors "heroics" i "malvats". Els lluitadors "malvats" són tant o més populars que els "heroics". De fet, els malvats són tant més populars com més bruts, traïdors i violents són.

Per mi, que el Madrid i el Mourinho han decidit que, ja que el Barça i Guardiola han acaparat el paper dels lluitadors "heroics", a ells no els queda altre que explotar al màxim el paper dels lluitadors "dolents". El negoci és el negoci. I és un bon negoci!

El remat final de tot aquest circ ha estat la imatge de l'encarregat del túnel de vestidors observant impassible com Mourinho li ficava el fit a l'ull al Tito. #eldelbigoti ha estat tema de moda (trending topic) al Twitter aquests dies. Se n'han fet samarretes. Fins i tot els mitjans de comunicació se n'han fet ressò.

Tot plegat, un circ amb protagonistes involuntaris, segur. Però crec jo que cada cop amb més de voluntaris.

I és que si el futbol és un espectacle "esportiu", un espectacle, en definitiva, que mou una pasterada de milions, el que és segur és que no es pot deixar exclusivament en els peus de vint-i-dos galifardeus que corren rere una pilota. Per molt bons que siguin jugant. No. És impensable. Algú es pot creure de debò que la gent s'apassiona exclusivament pel joc que es veu en un partit? evidentment no.

El futbol és la història de la construcció d'unes marques comercials que en algun cas té més d'un segle. Els primers clubs es van fundar amb un esperit  esportiu i social, potser fins i tot polític en algun grau. Però el pes esportiu era definitori.

Aquests esperits inicials, d'uns anys cap aquí han estat segrestat per l'interès comercial. Avui els noms dels clubs són marques comercials pures que s'empren per a vendre, directa o indirectament, productes i serveis de tota mena. Les quantitats de diners en joc són astronòmiques i ens faríem creus de la quantitat de llocs de treball directes i, sobretot, indirectes que generen.

Un partit és un xoc de marques. Els millors jugadors són els que millor interpreten la imatge de marca. Sens dubte que això vol dir que han de ser virtuosos del joc, però si només són bons jugadors no n'hi haurà prou. Les banquetes juguen. Els entrenadors també han d'interpretar la imatge de marca. No n'hi ha prou amb que siguin bons tècnics.

I arribem al dit de Mourinho a l'ull de Vilanova.

Genial.

Espectacle en grau pur. El malvat agredeix per l'esquena i d'una forma lletja al company de l'heroi. El Joker ataca a Robin sense que Batman se n'adoni. Tot això sota l'atenta mirada del Mussol, un personatge que enregistra tots els fets que esdevenen a l'univers sense intervenir-hi.  Extraordinari.

Però Robin va resistir l'agressió i se'n va tornar clavant un mastegot al Joker, que fuig  a refugiar-se al seu cau. Mentrestant, la batalla entre la Lliga de la Justícia i el feixista exercit dels homes falcó arriba a la seva fi amb la victòria de la Lliga de la Justícia. Messi és Superman i Xavi és Batman. Shakira podria ser la Dona Meravella. Llàstima que no jugui.

Teatre del bo, que diria Mourinho.I si no pots guanyar, perd amb estil. Aquest és el futbol modern.
Publica un comentari a l'entrada