Pàgines

dijous, 21 de juliol del 2011

"Sacrifai" per F. Camps (cover de Mojinos Escozíos).

Segons els titulars dels diaris el Paquitu Camps ha estat sacrificat, o s'ha sacrificat ell sol, per no perjudicar la campanya del Marianu.

Sacrifici... ves quina paraula. El tiu no volia "sacrificar-se" i estava disposat a acceptar que era culpable de suborn, pagar la multa i aquí no ha passat res. Déu n'hi do. Però a Madrid han vist que això podia arribar a perjudicar-los i han decidit que Camps tenia que plegar. Visca la independència de les federacions regionals del PP. Res de nou, però: al PSOE tampoc li va tremolar la ma a l'hora de demanar el cap del president de la Generalitat de dalt, i parlo de Pasqual Maragall. Quina vergonya. El cas del PSOE encara és pitjor: al Maragall se'l van carregar per massa catalanista, al Camps, al menys se'l carreguen per corrupte.

Realment, en ambdós casos els Presidents "sacrificats" ho han estat per no perjudicar els interessos dels respectius partits a la política madrilenya que, en veritat, és l'únic que de debó els importa. En tot cas, que ningú pretengui veure que comparo Maragall amb Camps. Maragall li dona un milió de voltes en qualitat a Camps. No. I no soc sociata. El que critico i comparo és la submissió de les respectives federacions regionals de PP i PSOE als interessos de Madrid. I havent dit això, també dic que penso que Camps hauria d'haver dimitit fa molt de temps.

El cas valencià, però, té delicte. Literalment. Hi havia corrupció de per mig. Fa por pensar que a Camps el succeirà Alberto Fabra, l'alcalde de Castelló, que és cosí de Carlos Fabra que, pel que diuen les veus, encara li podria ensenyar trucs nous al Camps pel que fa a corrupció. De l'Alberto dir que, evidentment, ser cosí d'un corrupte no et converteix en corrupte, però quan resulta que l'Albertitu ja ha sortir en defensa del Carlitus més d'un cop, hom no pot deixar de pensar que la seva rel·lació potser va més enllà de l'estríctament familiar. Por me fa el País Valencià, perdó, volia dir la Comunitat.

Però el que de debò m'ha fet gràcia és això del sacrifici. L'han sacrificat. S'ha sacrificat. Com un màrtir qualsevol. Quin crack. El Camps s'ha sacrificat. A mi, això del sacrifici m'ha recordat, gairebé de forma immediata, una cançó d'un gran grup de Santa Coloma, ciutat on també en saben alguna cosa de polítics corruptes, els Mojinos Escozíos: Sacrifai

Crec que s'escau molt bé al sacrifici que està fent Camps.



I la lletra, que no te preu, com gairebé totes les del Mojinos.


Sacrifai

¡Uooo! ¡Jo! ¡jo! ¡jo! ¡jo! ¡jo!
¡mira, mira, mira!
Los Curro Romero del rock'n'roll
¡Vamos p'allá!

¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!

Voy a hacer un sacrificio,
un sacrificio muy grande.
Voy a bajar al gimnasio
que hay debajo de mi casa
y apuntarme.

Voy a hacer un sacrifio,
voy a hacer una proeza.
Me voy a meter en una tienda
y me voy a comprar discos
de Enrique Iglesias.

Voy a hacer un sacrificio,
un sacrificio exagerado.
Me voy a comprar
una camiseta de Mecano
y voy a ir con ella a todos lados.

Voy a hacer un sacrificio,
un sacrificio muy grande.
Me voy a comprar
un camión de champú
y todos los días
voy a ducharme.

¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!

Voy a hacer un sacrificio,
un sacrifició brutal.
Voy a dejar de acostarme
con mujeres
y me voy a acostar con la mía
nada más.

Voy a hacer un sacrificio,
voy a hacer una proeza.
Voy a dejar de beber vino tinto
y voy a dejar la cerveza.

¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!

Voy a hacer un sacrificio,
un sacrificio feroz.
Me voy a cortar medio metro de churra,
que creo que tengo demasiado.

Voy a hacer un sacrificio,
un acto de valentía.
Me voy a hacer la mitad de las pajillas que me hago,
que me casco más de treinta cada día.

¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!
¡Sacrificio! ¡sacrifai! ¡sacrifai!

¡sacrifai! ¡sacrifai!¡sacrifai! ¡sacrifai!
Con la voz que tengo imagínate los cojones como los tengo de gordos
¡ja ja ja ... !