divendres, 22 de juliol de 2011

"Rescat" de Grècia. Again.

Ahir i avui les borses han pujat per celebrar el nou rescat de Grècia.

A mi em fa el mateix efecte que el d'uns taurons embogits pel fet d'haver ensumat sang.

La realitat és que el rescat no és pels grecs. Tot aquell ciutadà de Grècia que tingués deutes, les seguirà tenint. Al ciutadà mai ningú no l'ajuda. El "rescat" és per als administradors de  l'Empresa Estat Grec S.A. que són els mateixos que han conduit la dita empresa a la fallida, i que ho han fet perquè s'han aprofitat d'aquesta posició de poder en benefici propi o en benefici d'amics i socis seus (curiosament, els mateixos que els rescaten).

El rescat consistirà en que Estat Grec S.A. podrà endeutar-se encara molt més. Però no havíem quedat que no tenia diners per tornar els préstecs? Sí. No pot tornar els préstecs. Per tant, encara menys podrà tornar els nous préstecs que li fan. Però els administradors i els amics i socis dels administradors d'Estat Grec S.A. fan veure que sí que podrà. Potser algun s'ho creu i tot.

Perquè arriben a la sorprenent conclusió que Estat Grec S.A. podrà pagar? Doncs perquè el deute es repercutirà sobre els ciutadans de Grècia que són, en última instància, els usuaris d'Estat Grec S.A. i, encara més, els socis capitalistes. Peró uns socis molt particulars perquè tot i que mantenen Estat Grec S.A. amb els seus impostos al final resulta que tenen molt poc a dir sobre els impostos que paguen o deixen de pagar. La idea és que els grec pagaran més impostos i encara tindran menys serveis. Tot anirà a tornar el deute.

Ep! aquesta no és la promesa que ens havien fet de la democràcia! Els ciutadans haurien de poder dir la seva sobre el que fan o deixen de fer els administradors de l'Estat. Sí. Sobre el paper això és així. Però, com diuen alguns, el paper ho aguanta tot i la realitat, després, és una altre.

No sempre és així. El cas islandès, del que es procura parlar molt poc als mitjans pro-sistema, els ciutadans d'una forma democràtica van dir que els culpables dels deutes de l'estat eren els administradors de l'estat (directes o indirectes)  i algun ha anat a la presó, i els islandesos no han pagat els deutes que altres han contret de forma privada, i que quan s'han vist ofegats, han volgut que assumís Estat Islandès S.A., que ho va fer, en teoria en nom dels ciutadans d'Islàndia però, en realitat, sense demanar-lis si estaven d'acord en assumir-les. Quan finalment, els islandesos van poder dir la seva, van deixar en pilotes a uns administradors als que ja els anava bé que tothom pagués per uns deutes que, en origen, eren privats.

Però, pel que es veu, Grècia no és Islàndia i als grecs, ves quina cosa, els rescaten, els dir, els collaran encara molt més del que ja estan per tornar un deutes que és impossible que puguin tornar. Per cert que Estat Espanyol S.A. no està per tirar coets. Per molt que avui diguin que la situació de la prima de risc ha millorat. Ha millorat, és clar, no és el mateix perdre per 12-0 que per 8-0. 

Les borses han dit, diner fresc! perfum de sang calenta! i han pujat. Com no. Però els recats no estan solucionant res. Els deutes existeixen i es fan més grans. Però no són deutes del poble. No és el poble el que les ha d'assumir. A mi em sembla, gairebé ho desitjo, que a algun dels pobles d'Europa als que s'està fent pagar els deutes d'uns aprofitats se li inflaran els pebrots més enllà d'un punt de no retorn i es plantarà.

I sospito que la cosa no serà civilitzada com a Islàndia.
Publica un comentari a l'entrada