dijous, 19 d’agost de 2010

Retirada de soldats dels EUA a l'Iraq


Avui ha finalitzat la "missió de combat" dels EUA a l'Iraq, amb la retirada de 12.000 soldats. És, doncs, el punt i final (ho és?) oficial d'un conflicte armat que va encetar-se fa set anys.

Aquest final oficial, però, sembla que no es correspondrà amb el dia a dia sobre el terreny. Per descomptat que aquesta retirada no vol dir cap mena de pèrdua d'influència dels EUA. Encara hi han més de 50.000 soldats dels EUA a l'Iraq i cal pensar que hi seran per molt de temps. Ha acabat la "missió de combat", però la "missió geopolítica" és ben viva.

Fa set anys van haver-hi unes manifestacions multitudinàries a les que molts vam participar en les que vam cridar "No a la guerra!". Aznar i el PP ens van ignorar, com ja se sap i es van enviar soldats a l'Iraq. L'infame trio de les Açores va saltar-se la legalitat internacional del moment per posar-se al servei dels interessos geopolítics del complex financer-industrial-militar dels governs de Washington i Londres. Encara avui és hora que algú expliqui que pretenia obtenir Aznar a canvi d'aquell acte de vassallatge.

Tanmateix, Aznar va estar a punt de sortir-se'n amb la seva. Només l'atemptat criminal d'Al-Quaida a Madrid un parell de dies abans de les eleccions va permetre capgirar una tendència que donava al PP una majoria simple que segurament hauria estat suficient per repetir govern. No és que votants del PP deixessin de votar al PP; que potser en van haver alguns; més aviat van ser abstencionistes que van decidir anar a votar, en aquest cas, contra el PP. Les actituds ambígües de CiU sobre la guerra van passar-li factura i molta gent va votar allò que veia com el vot anti PP i contra la guerra més clar: El PSOE a Espanya, i el PSC i ERC a Catalunya.

Em quedo, però, amb aquelles manifestacions: transversals i multitudinàries que, tanmateix, el PP va minimitzar i ignorar.

A l'Iraq, la guerra va deslliurar la població del dictador Sadam Hussein, però Iraq va quedar devastat i va passar de ser el país de la regió amb el nivell de vida més alt, amb un sistema educatiu i sanitari eficients, i lliure d'integrismes religiosos, al que és actualment: una desferra sense serveis, amb violència i inseguretat arreu i un integrisme islamista creixent.

I milers i milers de morts. La pitjor herència és aquesta: milers i milers de morts, milers i milers de ferits. Mort, dolor, malaltia, por. Destrucció arreu. Les guerres només serveixen per això.

Els queda esperança?

Els permetran tenir esperança els milers de soldats dels EUA que encara són allà? els permetran tenir esperança els milers de mercenaris i les tropes privades de Blackwater? Els permetran tenir esperança els senyors de la guerra que campen arreu?

Bagdad, la ciutat de les mil i una nits. Tingues esperança. Tinguem esperança. Algun dia no hi hauran més guerres al món.

No a la guerra. Un altre món és possible.

Publica un comentari a l'entrada