dilluns, 15 de març de 2010

un cop més, Spandau Ballet

Divendres passat, al Pavelló Olímpic de Badalona el grup anglès Spandau Ballet van fer un concert de revival. No, no hi vaig anar. Tot i que a la meva dona i a mi ens hauria agradat. És el que té ser un pureta: que et mola la música dels 80 i trobes que ja no es fa música com abans.

El bo del cas és que els Spandau Ballet no eren un grup pel que sentís una especial predilecció en el seu moment. Aquella estètica pulcra i immaculada, aquella imatge de bons nois i, sobretot, aquell romanticisme de pa sucat amb oli... impossible prendre-se'ls seriosament.

L'altre gran grup de romàntics de l'època els Duran Duran tenien, si més no, una certa imatge de gamberrisme que, malgrat el maquillatge i els cabells crepats, els afegien una dosi de credibilitat, a més de sonar més rockers que els Spandau. En aquella època jo hauria triat abans anar a un concert de Duran Duran que a un dels Spandau. Ara bé, en tot cas, sempre hauria triat un concert de rock abans que un concert de cap dels dos.

Però va arribar el moment d'anar a les discoteques i allà vaig descobrir que les cançons lentes eren dels Spandau. En aquella època quan posaven les lentes era el gran moment de la sessió de tarda. Els Spandau van ser la banda sonora de grans moments.

Vaig arribar a entendre que aquell grup que feia cançons lentes tenia alguna cosa que agradava a les noies. En definitiva, una colla de galifardeus que aconseguien que centenars de noies els llencessin les calcetes en una singular demostració d'afecte eren, forçosament, mereixedors de respecte i admiració. Ara penso que potser això també valdria pel David Bisbal, per dir algú, però estic convençut que als Spandau els han tirat moltes més calcetes que al Bisbal.

El cas és que ha passat el temps i al llarg dels anys he escoltat molts cops "True", "Gold", "Through de barricades"... Altres cançons de l'època d'altres grups i cantants s'han perdut, però aquestes han quedat. Elegants, sòbries, melòdiques, ben cantades. Amb el pas del temps aquestes cançons han guanyat. Els Spandau del passat divendres ja no son aquell grup de jovenets bufons col·leccionistes de calcetes sinó un veterà i elegant grup de pop rock que té en el seu repertori algunes cançons imprescindibles.

El temps ha deixat la marca del seu pas en arrugues i quilos de més tant amunt com avall de l'escenari, és cert, però també una mirada més intensa on els somnis i els records, les victòries i les derrotes, es barregen. Vides a mig camí. En la foscor s'aturen i es retroben per ballar, ben arrapats, aquells himnes. Vam ser aquella generació. Som nosaltres.

Els Spandau van fer, doncs un concert de revival a Badalona. Als himnes de sempre n'hi han afegit un de nou "Once more" ("un cop més") que resulta molt escaient per aquest tour de la memòria que estan fent. La cançó dona nom al seu darrer(?) disc.

Per a tots vostès, el videoclip de "Once more". Un cop més: Spandau Ballet.




ONCE MORE Spandau Ballet (2009)

I dont wanna let you down, I just want a chance and turn this love around
I keep searching for the sound
I dont wanna do you wrong, I just wanna take us back where we belong
We were hot and we were, oh so strong

Ooh I know I ll make it if we try
Reach for the stars and we can touch the sky

Chorus
Darling, once more
Wont you give me one more time
Say these words together, I need you more than ever trying once more
One more chance to make it right
Never say never
Lets rise up together
Take on the world

I dont wanna change a thing
I dont wanna change this whisper to a scream
Same old song in a different dream
Sorry I stole the show
I cant believe I had your heart and let it go
Always love you but I didn t know


Ooh theres nothing standing in our way
We ve got the love but do we wanna play

(Chorus)

Let's stick around, go round again
Another chance to make amends

(Chorus)

Lets rise up together
Take on the world (3x)
Publica un comentari a l'entrada