diumenge, 21 de març de 2010

"A la carretera" de Jack Kerouac

Llibre llegit: "A la carretera (el rotlle original)" de Jack Kerouac. Traducció de Laia Font i Anna LListerri. El Balancí - Edicions 62.

"A la carretera" (On the road) és un llibre singular. Pel que representa, per com està escrit i, en aquesta versió (el rotlle original), a més, pel fet que els protagonistes apareixen amb els seus noms reals, sense amagar-los amb pseudònims i respectant l'estil i la forma d'escriure que Jack Kerouac va emprar en la seva el·laboració.

Què representa? què vol dir "A la carretera"? Aquest llibre és el relat dels viatges que l'escriptor Jack Kerouac fa fer pel llarg i ample dels Estats Units i del viatge a Mèxic. Aquests viatges els va fer acompanyat d'amics de la seva colla. La colla de Jack Kerouac eren ni més ni menys que el grup d'artistes de l'anomenada generació beat.

En aquesta imatge podem veure els recorreguts que relata el llibre (de Wikipedia).


Els viatges de 'A la carretera'

En vermell: 1947; en blau: 1949; en verd: 1950.

Generació beat (de Viquipèdia): "La generació beat va ser un moviment social i literari que va sotragar la societat nord-americana als anys cinquanta. El terme beat prové de "beaten down" (derrotat), reflectint la desesperació d'una societat afectada per la depressió econòmica, la Segona Guerra Mundial i l'amenaça de la bomba atòmica. Representà una nova manera d'entendre la vida, de rebutjar els conformismes socials, d'obrir la ment i el pensament a noves finestres de percepció. En la literatura de la generació beat destaquen autors com Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allen Ginsberg i William S. Burroughs, entre d'altres."

Quedem-nos amb els noms que cita la viquipèdia: Jack Kerouac, Neal Cassidy, Allen Ginsberg i William S. Burroughs. Exactament els personatges que apareixen a "A la carretera". I és que el llibre és un autèntic apunt autobiogràfic de Kerouac que serveix, a l'hora, per presentar als seus amics de la Generació Beat i, més que a cap altre, a l'embogit, explosiu, tendre, salvatge i contradictori Neal Cassady. L'autèntic heroi i inspirador d'aquesta colla de joves incomformistes i somiadors.

El bo del cas és que Cassady no va escriure mai res. Els seus amics el seguien fidelment en una mena d'adoració messiànica i el prenien com inspiració en les seves aventures, però Cassady, potser també de forma messiànica, no va deixar escrits de consideració.

AL llibre hi passa de tot i, a la vegada, no hi passa res. Són joves salvatges fent salvatjades. Viatjant de totes les formes possibles, preferiblement amb cotxe i conduint en Neal, amb el viatge i la carretera com a motivació més que no pas l'assoliment de la destinació. Ens expliquen com mengen, com recullen autoestopistes, a qui coneixen, com els persegueix la policia, amb qui i com tenen sexe, com beuen, ballen, es droguen, com busquen per tot arreu al pare rodamon de'n Neal, com circulen a tota velocitat per les llargues carreteres dels Estats Units. Hi ha qui diu que "A la carretera" prefigura com ha de ser el gènere de les Road Movies. Cèrtament,aquest relat apassionant fa olor de benzina, de quitrà i la seva música barreja el soroll de motor de cotxe amb el virtuosisme del jazz bop.

El llibre és, en paraules de l'autor, una autèntica carretera. L'edició en català incorpora uns annexos i en el primer d'ells "Jack Kerouac i la redacció d'A la carretera" per Howard Cunnell hi trobem el següent:

"He explicat tota la carretera ja", deia Kerouac en una carta del 12 de maig de 1951 que va travessar el país de Nova York a San Francisco per al seu amic Neal Cassady. "Ha anat ràpid perquè la carretera és ràpida. Kerouac deia a Cassady que entre el 2 i el 22 d'abril havia escrit una "novel·la sencera de 125.000 [paraules]... La història va de tu i de mi i de la carretera". Ho havia escrit "tot en una sola tira de paper de 36.5 metres de llargada... to un rotlle mecanografiat i sense paràgrafs... el desenrotlles a a terra i sembla una carretera"

És ben bé com diu Kerouac, el llibre no té divisions visibles. Tot és una tirallonga de paraules de principi a fi sense ni un sol punt i apart. Amb tot, el text es divideix en cinc llibres. Només que la divisió és estrictament conceptual. No hi ha un trencament formal. Acaba una frase d'un "llibre" i tot seguit un títol en majúscules "LLIBRE número del llibre" marca l'inici del següent, que també s'enceta tot seguit.

(el rotlle original, en una exhibició. De Wikipedia.)




El text adquireix la categoria de llegendari, per la potència dels personatges, en particular del messiànic Neal Cassady, per la forma com està escrit sense pauses formals i molt ràpidament per a la seva llargada, en 20 dies, i sobre aquest suport tan poc habitual com és un rotlle de paper continuu.

Vital,esbojarrada, trista, desesperada, salvatge, tendra. La declaració d'una Amèrica rebel que s'estima el mite d'Amèrica i la vol més lliure, més barrejada, humil i pura. Un somni americà diferent, no de riquesa, sinó de llibertat. Viatges, camins. La carretera.
Publica un comentari a l'entrada