diumenge, 7 de març de 2010

Referèndum a Islàndia

Ahir els ciutadans d'Islàndia van votar en referèndum que NO estaven d'acord en pagar els deutes del banc privat Icesave amb diners públics.

No crec que ningú pugui pensar seriosament que els islandesos siguin uns abanderats del capitalisme laissez-faire, en canvi sí que crec que tothom estarà d'acord en que els islandesos han votat en contra d'aquest altre principi "privatitzar els beneficis, socialitzar les pèrdues", que no té cap escola de pensament reconeguda que el faci seu, però que, a la pràctica, resulta ser d'aplicació arreu per sistemes i partits aparentment oposats i enfrontats.

I és que, al final, resulta que la cosa es divideix entre els que manen i els que obeeixen. I els que manen ho fan, malgrat els discursos ideològics de tota mena, pel seu benefici.

Ara bé, també hi han països i països. No tinc gens clar si els islandesos aconseguiran que el seu estat no els obligui a pagar el deute d'un banc privat, però ha quedat clar, en un referèndum que hauria de passar a la història de la democràcia, que hi ha una majoria llarga (més del 90% dels votants) que no s'empassen aquesta mentida i aquest abús i que si ha de pagar algú són els que van estafar.

El principi de subsidiarietat que podrien al·legar alguns per obligar a pagar als islandesos és una altre mentida. Totes les constitucions dels món porten alguna frase de l'estil "la sobirania resideix en el poble", però immediatament aquesta sobirania és segrestada per sistemes electorals que separen la casta dels manaires del comú dels serfs, allò que anomenaríem poble.En una perversió del llenguatge del sistema electoral en diuen democràcia. I llavors es matisa "democràcia" amb adjectius com "representativa", "proporcional", o de sistema que respecta la "territorialitat"...

Aquest no és el millor dels mons, per molt que la propaganda del sistema s'esforci contínuament a repetir-ho. El missatge clar que han emès els islandesos està en la línia de les manifestacions i revoltes a Grècia contra el "pla d'austeritat" que el govern grec imposarà per la força. A Islàndia s'imposarà el pagament per la força? la UE pot ser convincent en les seves amenaces: prou que van obligar als irlandesos a repetir el referèndum de ratificació del tractat de Lisboa perquè havien comès el greu error de negar-se a acceptar-lo. Aquesta és la veritable cara de la Unió Europea. I no és una cara gaire agradable.

Ara bé, el calbot d'Islàndia no és contra la UE. El calbot d'islàndia va contra el sistema que pretén "socialitzar les pèrdues". Doncs bé, si els islandesos són prou forts (ho dubto) potser resistiran aquest intent de robatori i el missatge serà demolidor: els deutes dels bancs els han de pagar els bancs. I si un banc ha de fer fallida perquè no pot pagar, que faci fallida, exactament igual com totes les empreses del món. No es socialitzaran les pèrdues. El missatge es pot estendre com una taca d'oli a tots aquests països que veuen com els estats respectius s'han posat de part (sempre ho han estat) dels poderosos per fer que els pobres siguin més pobres i per a que els rics tinguin barra lliure a la festa. Rescatar l'economia, en diuen. Una estafa i regles del joc diferents per a uns i altres, en dic jo.

El no dels islandesos és el no a un sistema que es disfressa de democràcia, que es disfressa de capitalisme, que s'omple la boca amb la paraula llibertat, però que a Islàndia i arreu no és més que el domini d'una elit i l'explotació del poble. Doncs bé: no a aquest sistema. No es socialitzaran les pèrdues.

El que ha passat a Islàndia és tota una declaració: "no ens estafareu". Veurem si ho aconsegueixen i, si ho fan, espero de tot cor que molts països segueixin l'exemple.
Publica un comentari a l'entrada