dijous, 11 de març de 2010

quatre dies de fred i a les fosques

No volia. M'he resistit fins avui. Però no hi ha més remei. És inacceptable que avui, dijous, tres dies després de la nevada del dilluns, encara hi hagi un munt de gent que està sense electricitat, o sense telèfon, o nens sense escola, línies de transport que no funcionen... No pot ser.

Estem com a l'estiu del 2007, quan un foc a un transformador va deixar barris sencers de Barcelona sense llum durant una setmana. De fet, ara és pitjor. Allò va passar a l'estiu. La nevada i les seves conseqüències, en canvi, ens afecten enmig d'un hivern que s'ha endurit de cop.

És acceptable dir que aquesta nevada ha estat un cas extraordinari? Doncs no. Es podria arribar a acceptar el caos circulatori que es va patir el mateix dia de la nevada. Es podria arribar a acceptar els talls de carreteres el mateix dia de la nevada o durant un curt marge d'hores posterior, el temps necessari per fer-les transitables de nou.

Però no és acceptable que unes torres caiguin a terra i tres dies després tinguem que encara i hagin tants ciutadans afectats, sense llum, sense calefacció, amb dificultats de transport.

No és la primera vegada que Endesa i REE ens prenen el pel. Aquests monopolis privatitzats i privats d'amics del govern (la famosa casta d'alts càrrecs i funcionaris que avui estan al sector privat, demà al públic i demà passat tornen al privat per una porta giratòria que sempre està en moviment) i que s'enriqueixen de forma ostentosa, no els tremola gens la ma a l'hora d'apujar les tarifes, i se'n cuiden prou de reinvertir un sol duro en millorar instal·lacions, això sí, provaran d'encol·lomar la línia de molt alta tensió (MAT) i ens diran que és la sol·lució de tot.

Es demostra un cop més i amb la dura realitat que no és cert que els serveis privats funcionin millor. Es demostra un cop més i amb la dura realitat que no hi ha res que funcioni pitjor que un monopoli privat. Es demostra, un cop més i amb la dura realitat que aquest model de generació centralitzada d'energia i de distribució a partir d'una estructura jeràrquica són extraordinàriament sensibles a situacions excepcionals. Excepcionals, no catastròfiques com al·leguen amb cinisme des d'Endesa. El que és catastròfic és dependre d'un monopoli privat. I la MAT no és sol·lució. Si de cas, la MAT és aprofundir en les causes que han provocat aquest daltabaix.

Hi han vàries lliçons que es poden extreure: no es pot deixar en mans privades, i encara menys en mans de monopolis privats, bens i serveis de primera necessitat com poden ser l'energia, l'aigua, la sanitat, l'educació, l'habitatge, el transport. Molts d'aquest bens i serveis, per a una veritable eficiència, on eficiència no vol dir guanyar diners sinó universalitat i satisfacció dels usuaris, han de ser públics. Una altre lliçó, el model energètic ha de canviar, cal anar a la generació distribuida d'energia, en compte de la generació centralitzada. Conseqüentment, cal anar a la xarxa de distribució intel·ligent d'energia. El caduc model centralitzat i de repartiment jerarquitzat en arbre ha de donar pas a un nou model de generació i distribució en xarxa. Per descomptat, cal millorar l'eficiència energètica de l'edificació.

El problema de tot això és, com sempre, que té un cost. És una inversió molt important que s'hauria d'haver encetat fa molts anys i que ara, i cada cop més, serà molt més difícil de fer. No serà fàcil afrontar aquest canvi i hi ha una gran resistència, precisament per part dels monopolis dominants (en definitiva per la casta s'alts càrrecs, funcionaris i polítics) enfront qualsevol canvi que signifiqui retornar la independència energètica als ciutadans, doncs és aquesta la gran força i el gran perill amb que els amenaça la generació distribuida i la xarxa intel·ligent: que, per definició, esmicola els monopolis energètics.

Bé, tot plegat és una dissertació molt interessant. El problema, però, persisteix i ciutadans d'arreu de Catalunya segueixen a les fosques, passant fret i emprenyats. La realitat prosaica és aquesta. No parlem dels accidents que ha provocat aquesat situació de desampara, fins i tot un mort per l'us maldestre d'un generador.

És inacceptable. Un país de fireta. Mantingut de fireta a propòsit per una elit que se'n beneficia. Potser sí que d'on no hi ha no en raja, i que aquí només donem per això. A aquesta situació s'ha arribat després de molts anys d'anar passant, de no plantar-se i dir prou. Tenim el que tenim perquè entre tots hem anat passant sense preocupar-nos de l'expoli. La culpa principal és dels lladres, ara bé, les víctimes, durant anys, no ho hem denunciat ni ho hem combatut quan tocava. Segurament enganyats per un fals "progrés".

Però ara el "progrés" s'ha acabat. El primer de tot és restablir la normalitat, cert ,i que torni l'energia i els serveis als ciutadans que avui, de forma vergonyosa per a tots, segueixen afectats. Ara bé, si amb la normalitat ve l'oblit, llavors tot aquest patiment, totes aquestes molèsties, tota aquesta emprenyamenta no hauran servit de res.

El nostre país pot ser millor. Però nosaltres hem de canviar.
Publica un comentari a l'entrada