Pàgines

diumenge, 23 de març del 2008

avaria reparada!

Finalment ja torno a tenir la banda ampla! Lloat sia Déu! Al·lah akbar!

Resulta que la IP fixa del rang privat era deguda a que els cablemòdem la porten prefixada. Si no poden obtenir una IP púvblica del servidor DHCP, es queden amb la seva.

Això és un comportament més sofisticat que el de un simple mòdem telefònic: un aparell que serveix per modular-demodular una portadora analògica amb un senyal digital. Es veu que els cablemòdems afegeixen part de la capa lògica de protocol IP al tractament de la capa física dels mòdems de XTB.

Sempre s'aprèn alguna cosa. Es veu que "l'avaria" estava al terrat. En el manteniment d'un altre veí, em van desconnectar el meu cable de baixada. Que trist. A veure si em tornen els quartos dels quinze dies sense accés pel seu mal servei.

Ara ja ho se per un altre cop. Miraré el terrat abans de trucar.

La conseqüencia de la reparació ha estat que aquest cap de setmana he tingut sobredosi d'Internet. M'he estat una bona estona als fòrums del Racó Català, parlant de política, com no, i mantenint un debat amb un senyor que deia que els resultats del 9 de març certificaven la mort d'Esquerra.

Collons, tu! i jo sense adonar-me'n! Si es veritat, espero que algú em torni els calers de l'afiliació.

Si els ajunto amb els calers que m'han de tornar de l'accés a Internet, encara em podré pagar un cap de setmana d'hotel al Ripollès.

Esquerra està força rebregada, segur que sí. Negar-ho seria un excés de hooliganisme. No es perden cinc diputats així com així i et quedes tan ample. Tot i això, em sembla que el cop ha tingut molt de conjuntural. Tanmateix, és cert que molt vot que s'ha anat a l'abstenció i que s'ha fallat e mobilitzar-lo.

Jo crec que cal descomptar el vot anti-sistema que, normalment ja és a l'abstenció.

Cal descomptar,també, el vot independentista que va fer cas de les crides a l'abstenció de l'esquerra independentista extra-parlamentària.

També cal descomptar vot independentista que normalment vota Esquerra i que aquest cop va optar per votar al PSC com a recurs per aturar al PP.

Cal enumerar també el vot d'Esquerra que es va quedar a casa per mostrar el seu desacord amb la participació d'Esquerra al govern d'Entesa, el vot de càstig.

Segurament aquest dos darrers tipus de votants són els més fàcilment recuperables però hi ha un problema: és evident que són incomptatibles entre ells. Uns són capaços de votar al PSC, ni que sigui com últim recurs i amb una pinça al nas; els altres senzillament estan disposats a a quedar-se a casa abans que es pugui interpretar que amb els seu vot estan d'acord amb un govern de pacte amb el PSC.

Aquest és l'enfrontament que s'està covant dins Esquerra i que es dilucidarà en el congrés de juny: Entesa sí o no. Però potser si és mira de més aprop: Entesa sí, però en quin grau?

Parlant només d'oïdes, i resumint de forma molt burda, ho reconec, diria que:

Carretero i Reagrupament.cat és partidari de sortir del govern si no "s'aconsegueixen resultats" tals com un finançament equiparable al concert basc.

Uriel Bertran i Esquerra Independentista aposten pel manteniment, però amb revisió a fons, del pacte d'Entesa, si ho tinc ben entès.

Puigcercós i Carod, malgrat estar enfrontats entre ells són, segons crec entendre, en general coincidents en el manteniment del model actual del pacte d'Entesa sense grans canvis.

Sembla doncs, que els corrents majoritaris dins el partit es decanten pel manteniment de l'Entesa, amb més o menys grau de revisió. A mi això ja m'està bé. Crec que a més, coincideix amb el que pensen la majoria dels electors consolidats d'Esquerra.

Tanmateix, caldrà veure quin equilibri de forces sorgeix del congrés de juny. Estarem al cas.