dilluns, 3 de març de 2008

Campanya en bicing

Ara mateix el PP el Sonrisas i Marianico el corto estan acabant de perpetrar un nou atemptat contra la pluralitat, contra la democràcia i contra la llibertat d'expressió.

Rercordem-ho: no és veritat que això siguin unes presidencials. Ni tan sols encara que la Carmeta Chacón, presidenta súperguai de la secció catalana del club de fans de Pepe el Sonrisas, no es canses de repetir-ho al debat del passat divendres.

En tot cas, el que facin aquests dos a la tele no te molta importància. En canvi sí que la te que, per fi, m'ha arribat a casa el carnet del bicing! Ja l'he activat!

Demà mateix l'estreno per tornar de la feina. Fent càlculs resulta que fent metro per anar i bicing per tornar, m'estalvio un munt de calerons. I el lloguer de les bicis segueix sent més barat que comparar-ne i mantenir-ne una.

Tope ecològic i sostenible, nen! i per fer memòria, això del bicing va ser una iniciativa del Portabella i d'Esquerra. (Encara que l'Hereu la va exhibir com seva, després d'assignar a dit, segons tinc entès, el servei a a una empresa de Madrid. Però aquesta és una altra història.)

Doncs res. Que segueix la campanya. I que a partir de demà jo la seguiré en bicicleta.

Diuen que l'estratègia del PP passa per un increment de l'abstenció. També sembla que un escò de Girona balla entre Esquerra i el PP. No és un gran argument. De fet, no m'agrada gens que un dels arguments de campanya de tothom, excepte del PP, és clar, sigui, justament, fer-li bullyng al PP, però està clar que hi han electors abstencionistes que d'aquesta forma es mobilitzaran. A aquestes alçades dubto que hi hagin massa electors dubtant entre un partit o un altre. En canvi, crec que sí cal fer un gran esforç per mobilitzar als abstencionistes.

L'argument a Catalunya és clar. Cal votar per donar força als partits catalans. Esquerra, CiU i Iniciativa han de sumar com més diputats millor, perquè, malgrat que són molt diferents entree ells, són la tercera via entre el PSOE i el PP. Millor que ningú són els que representen els interessos estrictament catalans (o d'una part dels catalans, si es vol) .

A més Esquerra ha de mobilitzar el seu vot a País Valencià i a les Illes Balears (sota les sigles d'Unitat per les Illes). Si ve al País Valencià les possibilitats d'obtenir representació són més aviat escasses, no ho són, en canvi, a les Illes Balears. Esquerra és a tot el país. Cal mobilitzar a tot el país cap a la independència i, de moment, per obtenir una veu pròpia que defensi els interessos de tots i cadascun dels territoris a Madrid.

A la Catalunya Nord també hi han eleccions, en el seu cas municipals. La situació allí és força diferent. Esquerra es presenta a Perpinyà dins una coalició de partits d'esquerra per donar suport a la Jacqueline Amiel-Donat. El perfil catalanista de la campanya de les esquerres és baix, si més no vist des dels estàndards principatins. Però existeix, que no és poc, i avança. L'alternativa catalanista per la dreta és la Unitat Catalana (més coneguda per aquesta banda del Pirineu) que dona suport a la UMP de Joan Pau Alduy, actual batlle de Perpinyà. També hi és CDC però sembla que no té moltes opcions. Per descomptat que la campanya a Catalunya Nord és molt més que la batalla de Perpinyà, però Perpinyà és la capital del país nordcatalà i el seu valor simbòlic és indiscutible.

Doncs això: a tots els nacionalistes de Catalunya Nord, Principat de Catalunya, País Valencià i Illes Balears, molta salut, força i empenta!
Publica un comentari a l'entrada