dijous, 3 de gener de 2008

déjà vu

Mals averanys per començar l'any: la vaga dels conductors d'autobús sembla que pot esdevenir indefinida; Jornada caòtica a les rodalies de Barcelona, aquest cop a la zona nord; L'avançament de l'IPC ens porta la xifra de 4.3% per al 2007 que en cas de confirmar-se seria el valor més alt dels darrers anys; l'Euribor també ha pujat; El preu del barril Texas ha superat els 100$, i el Brent va camí de fer-ho aviat. Com a conseqüència tot puja de preu: aliments, energia, serveis...

A més, ja ens van avisant que estalviem aigua. La pluja i la neu que estan caient aquests dies no són suficients per impedir les restriccions anunciades.

Com cada any, tot puja menys els sous. Enguany, però, a més cal afegir la percepció generalitzada d'escassa qualitat en els serveis. Una senyora que sortia al TN queixant-se dels retards a rodalies ho deia clarament: "Nosaltres rebem les cartes en que ens comuniquen que puja l'aigua, la llum, el gas i tot, però els trens no van. Ells no compleixen."

Ells no compleixen.

El pacte, si és que en algun moment hi ha hagut pacte, l'estan trencant ells.

El pacte es trenca i per molts llocs. Els conductors d'autobús fan vaga per demanar dos dies de festa seguits a la setmana. Tant costa replanificar els horaris per a fer això possible? No caldria esperar del govern "d'esquerres" de l'ajuntament de Barcelona una mica més de sensibilitat envers els treballadors, i envers la conciliació familiar?

De fet no crec que calgui esperar gran cosa d'aquest ajuntament "d'esquerres". També era un ajuntament "ecologista" i "verd" i resulta que Barcelona és la ciutat amb l'aire més contaminat d'Europa. Malgrat el bicing i els Trams i les normes de reducció de velocitat.

Són esquerres de saló. Esquerres de pose. l'alcalde Hereu me l'imagino encaixant perfectament en una reunió de direcció de qualsevol consell directiu d'una transnacional i a la Mayol també.

Resulta doncs que any nou però tot igual. Un déjà vu. Per al poble les coses són una mica més difícils. La conjuntura econòmica mundial no fa pensar en alegries sinó més aviat al contrari. Els nostres dirigents, els que manen i els que no manen, diuen que són una cosa però actuen com una altre.

L'any no ha fet més que començar però ja fa tuf de vell i gastat. No és que esperés cap millora, però sí almenys una treva fins després de festes. Quin il·lús.
Publica un comentari a l'entrada