Pàgines

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Sànchez i Cuixart en lloc de tots

Un any a presó.

Jordi Cuixart i Jordi Sànchez porten un any se segrest a presó.

Són a presó ells perquè no ens podien tancar a tots. Com que  no ens podien tancar a tots, van triar uns caps de turc : els líders de l'ANC i Òmnium. Repeteixo, els segresten a ells perquè no ens poden tancar a tots. Se salten les seves pròpies lleis perquè se'ls aplica el "dret de l'enemic", o el que és el mateix : "l'enemic no té cap dret".

I sí, Catalunya i Espanya són enemigues: Catalunya avui està ocupada policial i militarment. La repressió, començant pel segrest de Sànchez i Cuixart és la que exerceix un poder ocupant sobre un país ocupat.

Som enemics i ho serem fins que no es foragiti l'ocupant de Catalunya . Mentre no aconseguim foragitar l'enemic, no tindrem drets. O els drets que tindrem només seran concessions que en qualsevol moment podran ser retirades.

Cuixart i Sánchez ens recorden la pitjor cara de l'enemic.

Però el més important : ens recorden també la millor cara que hem de mostrar per alliberar el país i a nosaltres mateixos.

Ens recorden el compromís.

Ens recorden la importància de l'acció persistent i no-violenta als carrers.

Ens recorden  que l'única lluita que es perd és la que s'abandona.

Ens recorden que persistir és vèncer.

Ens recorden  que Catalunya només ens té als catalans per alliberar-la.

Ens recorden que poden haver-hi causes més grans que un mateix.

Ens recorden que el sacrifici i l'esforç individual i col·lectiu són el camí.

Jo no els conec personalment. Mai els he tractat. No sé com són.  Només sé, com tothom, que estan segrestats injustament, i que els missatges que ens arriben d'ells no són pas de derrota o de desil·lusió, ans al contrari, de dignitat, de persistència en els ideals, i d'amor i confiança en el país. D'ells m'arriba, un any després, un missatge d'esperança i de confiança en la República.

Jo em sento interpel·lat pel seu coratge.

Tota la meva solidaritat i afecte per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Tota la meva solidaritat i afecte a les seves famílies, en especial parelles i fills, que són, juntament amb ells, les persones que pateixen més dolorosament aquest segrest infame.

I no oblidem mai, i que ens esperoni aquesta idea, que si ells són segrestats és perquè no ens podien segrestar a tots. No ens  podien pegar a tots. No ens podien matar a tots. Prou que molts entre l'enemic segur que en tenen ganes, però ni podien, ni poden. No a tots.

Hem de posar-nos en moviment. No ens poden aturar. No a tots. Hem de fer la República i que la República alliberi als presos. L'enemic és fort i juga brut, però no pot contra tots. El desbordament democràtic i l'acció no-violenta han de ser el mètode. L'objectiu és clar.

Tornarem a tenir una nova oportunitat. Aviat. Hem après molt. Sobretot hem après que podem guanyar i quins errors hem d'evitar.

Aquest cop culminarem.

Confiança, persistència, intel·ligència i coratge.

Llum als ulls i força al braç!