Pàgines

dimecres, 13 de juny del 2018

Després de la moció de censura. Objectiu: Alliberar la República.

Juny. La moció de censura queda lluny. El PP ha caigut. C's recula en les enquestes, després d'haver quedat com l'únic suport del partit i govern més corrupte d'Europa. El PSOE forma govern amb els vots, que no amb els cors, de la resta de l'oposició, en particular, amb els vots d'ERC, PDCat i Bildu

El govern que fa el PSOE conté noms, però, que indiquen clarament que el tarannà serà qualsevol cosa menys dialogant: l'ultranacionalista i encausat per corrupció José Borrell, i l'ex jutge Grande-Marlaska que va tolerar tortures a presos bascos. 

El diàleg ni està ni se l'espera, i aquests dos noms en particular semblen triats per calmar els ànims de la resta (PP i C's) del bloc monàrquic (el PPSOEC's).

La tria de la resta de ministres sembla que ha estat feta cuita corrents i sense mirar-se gaire a qui es posava. fa un moment, ha dimitit Màxim Huerta, el ministre de cultura i esports, al haver-se fet públics tuits polèmics i que va ser multat per frau fiscal fa uns anys. Ha durat una setmana. No és l'únic cas.

Tant de bo que Borrell i Marlaska segueixin el mateix camí que Huerta. Motius en sobren.

Mentrestant, però, Carme Forcadell i Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Quim Forn, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez segueixen segrestats.



El PSOE pretén fer-los servir de moneda de canvi.

Però aquestes dones i home śon molt més dignes i valents que els seus segrestadors.

La llibertat dels segrestats no és moneda de canvi de res, i menys del desplegament de la República. La manca de llibertat dels segrestats és, si de cas, una immens motiu d'indignació per a tots els demòcrates, i que l'estat espanyol encara no els hagi alliberat i els hagi demanat perdó públicament només ens demostra la esborronadora misèria ètica d'aquest estat.

Però no cal esperar res. No val la pena queixar-se. El que cal fer és agafar forces i preparar-se  per al proper assalt, que serà més aviat que tard.

Porteu amb orgull els llacets grocs, però pengeu també la bandera negra i adoneu-vos del seu significat.



Tornem a brandar l'estelada. La històrica bandera de combat de la República.





Perquè el nostre objectiu estratègic és la República.

La tenim proclamada i el que hem de fer és desplegar-la. No oblidarem les preses i els presos, però recordeu que la millor forma de rescatar-los és desplegant la República.

Els passos a donar ja els sabem: procés constituent, i mobilització constant i creixent. No oblidem les debilitats: si algun dels nostres polítics no té el tremp dels que avui són a Estremera, Soto del real, Alcalà-Meco, o a Flandes, Alemanya, Suïssa o Escòcia que cedeixi el lloc a d'altres que sí el tinguin.

Però que ja n'hi ha prou de presos i repressió. Aquest cop que el poble pugui defensar la seva República, com van fer-ho tants i tants voluntaris l'1 d'octubre de 2017, el dia que vam votar per la República. El dia que la vam fundar.

Amunt els cors. Llum als ulls i força al braç.

Cuidem-nos i refem-nos. No afluixem. Seguim.

La República és aquí. La vam proclamar però no ens van deixar defensar-la i ara som un país ocupat. En el proper assalt l'alliberarem. Serà aviat. Podem fer-ho. Guanyarem.

Igual com vam guanyar la batalla de la votació de l'1 d'octubre.

Veieu "Hackers 1-O". Així és com es guanyen les batalles: amb un poble unit, i amb preparació, intel·ligència i imaginació.