dijous, 26 d’abril de 2018

No és No.

No és No.

Una violació és una violació, no un abús.

La violència de gènere i les violacions són terrorisme masclista.

Una justícia masclista en els seus fets. En les seves sentències. Masclisme. Un altre supremacisme, un altre feixisme.

La "justícia" espanyola continua la seva retracció franquista. Les dones veuen, un cop més, com la "justícia" les menysté. A totes les dones. Les converteix en objectes d'us i gaudi per als homes. En particular per als homes que formen part dels cossos i forces de seguretat de l'estat.

Perquè no és només una sentència que blanqueja el masclisme. És molt més greu. Cal entendre-ho bé : "seguretat de l'estat" no vol dir "per a protegir a les ciutadanes i ciutadans de l'estat", si no "per a protegir la institució de l'estat, si cal, en contra de les ciutadanes i ciutadans de l'estat".

És una sentència que ha buscat "protegir" als "seus". Als "seus homes".

Fa temps que l'estat espanyol, i això també vol dir la gent que forma part d'aquest aparell, ha deixat de servir als ciutadans per passar a servir-se a ell mateix. Ha deixat de protegir drets per passar a imposar lleis; ha deixat, si és que mai ho ha fet, de servir al bé general, per convertir-se en el instrument executor -amb força, amb coerció, amb violència, amb violacions- d'una màfia que depreda, roba, agredeix, viola i assassina per satisfer els propis interessos. Una màfia que s'estén des del més alt (qui deu ser M.Rajoy?) fins a números de la guàrdia civil, passant per tota mena de càrrecs.

Corrupció generalitzada. Màfia, violència i agressions sexuals. I li en diuen democràcia...

Aquesta tarda, a moltes ciutats hi han hagut concentracions per protestar contra aquest sentència vergonyosa, moltes dones i molts homes han reclamat junts justícia, han clamat contra una societat masclista.

Al carrer. A les places. No Marxeu. Seguiu allà.

L'única forma d'acabar amb la violència de gènere i el masclisme és canviant la societat, completament. No serà amb lleis o reformes. Cal un canvi total. Cal la destrucció de les estructures franquistes de l'estat. Cal derrotar els poders que encara ens lliguen i ens sotmeten a totes i tots i, un cop derrotats, cal un procés constituent.

No ho faran els partits. Els partits són estat i l'estat es defensa i es reprodueix tal com és ara, sense canvis.

No. El procés constituent l'hem d'encetar nosaltres.

Unilateralment, i la lògica és simple : amb les seves regles sempre perdrem.  L'hem d'encetar entre totes i tots. Des de les places  i els carrers. Com ho va intentar el 15M, com ho fan avui els CDR. Incloent-nos a totes i tots. Unificant lluites. Mantenint-les al carrer i desafiant l'estat.

La lluita feminista és la lluita de totes i tots. La República serà de les dones , o no serà.

No oblidem. No perdonem.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes.
Publica un comentari a l'entrada