Sant Jordi, un any més.
Però no com els altres anys.
No pas per les roses i els llibres, o el sol, o els colors, o pels rius i rius de gent pel carrer. No, no pas pels falciots, ni per les flors que broten als jardins.
No, tots aquests elements imprescindibles per a la diada de primavera hi són.
Enguany ha aparegut un element nou : el groc. Els llaços grocs, les roses grogues, tants i tants detalls i peces de roba d'aquest color.
Aquest color que el passat dissabte van prohibir a la final de copa a Madrid.
Prohibir un color! No es poden prohibir els colors. No es poden prohibir les olors i els perfums. Ni els sons, per molt que no t'agradi el que diguin. Ni les carícies, les abraçades o les mans agafades, per molt que la policia vulgui separar aquestes mans a cops.
No es pot prohibir la vida. Podran matar, podran segrestar i tancar a presons, però no poden prohibir la vida, i la vida s'escapa de tota aquesta repressió. La vida triomfa. I no, no poden prohibir el groc. És un fanatisme absurd.
Aquest color que un ministre ...de justícia! diu que és insultant.
Aquest color que representa el clam per la llibertat d'unes dones i homes justos i bons que han estat segrestats per un estat que com més va més feixista esdevé.
Un clam que és majoritari, i que els acusa, i per això se senten "insultats", però no és que ningú els insulti : és la seva mala consciència, els que encara en tenen. És la denúncia enfront el món dels seus actes mafiosos i feixistes, és la fi de la seva impunitat als ulls del món que s'escandalitza de la seva manca de decència, de la seva supèrbia i del seu fanatisme violent.
És aquesta pèrdua de la impunitat el que els posa rabiosos i els espanta, i per això diuen que el llaç els "insulta".
El llaç no els insulta : El llaç els denuncia. El llaç és rebel. Una rebel·lió ben humil però eficaç i poderosa, perquè és la meva petita rebel·lió, i la teva, i la d'ella, i la d'ell. Els diem que no els tenim por. Els diem que han perdut. Una rebel·lió no violenta, però rebel·lió a la fi. I tant que ho és.
Són ells els que estan corcats d'odi. I alerta, que l'odi és poderós. L'odi guanya batalles. Però no tan sovint les guerres. L'odi no és invencible. Se'l pot guanyar. Hem de derrotar-lo.
Per això els llacets grocs els espanten i els posen rabiosos.
Per això, enguany, el vermell de tantes roses s'ha tornat groc.
Enguany el groc ha estat el color del Sant Jordi.
Feliç Sant Jordi.
Llibertat Presos Polítics.
Visca la República.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada