dimarts, 23 de gener de 2018

Recuperar les institucions per alliberar la República.

Tinc moltes ganes, moltes, de que es donin passes efectives per al desplegament de la República.

L'u d'octubre es va votar per la República. Més de dos milions de vots. Resistint la violència policial. Oposant resistència pacífica a les porres i els cops. Vam votar i vam guanyar.

El 3 d'octubre vam aturar el país per protestar contra la violència salvatge de la policia nacional espanyola i la guàrdia civil contra la gent que volia votar
 
La República es va proclamar el 27 d'octubre, però es va renunciar a  desplegar-la.

De resultes d'aquest no desplegament i la renúncia a defensar la República al carrer, es va produir la citació del govern a declarar i, immediatament, la detenció de mig govern. El president i l'altra meitat del govern no van anar a declarar perquè eren a Brussel·les. Aquest moviment els va permetre demanar l'empara de la justícia belga que va veure com, sorprenentment, primer es rebia una petició per extraditar als cinc de Brussel·les... que era retirada quan es feia evident que aquesta petició anava a ser rebutjada.

Avui, a gener de 2018, Carles Puigdemont, president del govern legítim de Catalunya, les consellers Clara Ponsatí i Meritxell Serret, i els consellers Toni Comín i Lluís Puig gaudeixen de llibertat de moviments per Europa, però no poden tornar a Catalunya sota l'amenaça de ser fets presoners per l'estat espanyol. 

També, a gener de 2018,  Oriol Junqueras, vice-president del govern legítim de Catalunya i Quim Forn, conseller d'interior del govern legítim de Catalunya (avui ha renunciat a l'acta de diputat), romanen segrestats a Estremera.

Segrestats, que no empresonats. Són hostatges.

Igual com són hostatges de l'estat espanyol Jordi Sánchez i Jordi Cuixart.

De resultes de la renúncia a la defensa de la República es va aplicar l'article 155 de la constitució espanyola, que ha servit d'excusa per perpetrar un cop d'estat contra el govern legítim de Catalunya i portar-la a un estat d'excepció encobert.

Tanmateix, el 21 de desembre, en unes eleccions il·legals i il·legítimes, fruit del cop d'estat del 155, convocades amb l'amenaça de la força, fetes amb la presó de líders independentistes destacats, fetes sota amenaça de presó als líders independentistes lliures, fetes sota l'amenaça d'il·legalització dels partits polítics independentistes, fetes sota atacs, agresions i violència  de la ultradreta nacionalista espanyola, fetes sota la campanya mediàtica contra l'independentisme més brutal de tots els temps per part de tots els mitjans públics i privats de l'estat (amb l'excepció del mitjans de la CCMA que van mantenir un grau notable de pluralitat informativa)... el 21 de desembre l'independentisme tornava a guanyar amb majoria absoluta d'escons en les eleccions amb més participació que han hagut mai a Catalunya.

Ja no existeix la majoria silenciosa. El resultat del 21D diu que la majoria dels catalans vol la República. Com a mínim, la minoria majoritària, potser encara no la majoria absoluta, perquè els vuit diputats de Catalunya En Comú segueixen negant-se a ser comptabilitzats a favor o en contra de la independència (i de la República?).

El resultat del 21D, a més, restaurava el govern legítim amb la legitimitat dels vots.

El 21D el govern espanyol va ser derrotat (un altre cop) clara i netament, malgrat tot el joc brut, la violència, la propaganda... Tanmateix, com la República no es va defensar al carrer quan tocava, l'estat pretén imposar per la força i amb amenaces un govern i un president diferent del que han votat els catalans.

Malgrat tot, la recuperació de les institucions ha començat.

La recuperació de les institucions és només el primer pas. Els passos que vindran a continuació són clars : cal desplegar la República.

Nosaltres ja no som independentistes. Nosaltres som Republicans. Jo ja no soc independentista. Jo sóc republicà, de la República de Catalunya i el meu capteniment és com fer per desplegar-la, ara que ja està proclamada i estem recuperant les institucions i foragitant els ocupants.

Tinguem-ho clar : caldrà defensar la República al carrer. El 27O no ho vam fer i per això tenim gent bona i honesta segrestada o exiliada. Caldrà fer-ho ara, doncs. Caldrà plantar cara als feixistes i a la seva violència. Caldrà defensar el Parlament i la Generalitat, com vam fer-ho l'1 d'octubre quan vam defensar la llibertat i la democràcia. Caldrà defensar al president Puigdemont si al final opta per una investidura presencial. No el deixarem sol.

Està en joc la llibertat i la independència de la República. Però hi ha molt més en joc : hi ha en joc la llibertat mateixa i la democràcia.

Persistirem, resistirem i alliberarem la República. Preparats. Llum als ulls i força al braç.
Publica un comentari a l'entrada