dissabte, 27 de gener de 2018

30 de gener. Defensem el Parlament.

És notícia d'última hora : el tribunal constitucional espanyol diu que no es pot impugnar ni la sessió ni la candidatura de Carles Puigdemont. Es rebutja, per tant, la petició del "gobierno". Ara bé, introdueix el factor de la presencia necessària del candidat al Parlament i impedeix el vot delegat dels consellers  que són a Brussel·les.

Per tant, segons els colpistes del 155, la investidura de Puigdemont reclama el retorn del candidat i dels consellers de Brussel·les. No cal ser un geni per veure que el que pretén el constitucional és, precisament, forçar el retorn per a poder empresonar al President i als consellers.

Què passarà? El Parlament podria actuar ignorant al tribunal constitucional i acceptant el vot delegat dels consellers i del president amb una investidura telemàtica. Es tractaria de la desobediència al 155 i la restauració del govern legítim de Catalunya.

Una investidura telemàtica és perfectament legítima, per molt que digui el constitucional. Sense disposar de mitjans telemàtics, Catalunya ha vist com s'investien dos presidents de la Generalitat a l'exili : Josep Irla i Josep Tarradellas, La legitimitat de la investidura de tots dos presidents és inqüestionable. Tan legítima com ho seria la investidura de Puigdemont. En realitat, amb la legitimitat democràtica reforçada per l'altíssima participació i els vots del 21D en el cas de Puigdemont.

Ens trobem en el cas que Catalunya -la República de Catalunya- està ocupada i els representants de la nació alguns són a l'exili i els altres a la presó. En aquesta situació tan greu és perfectament legítim -i legal segons la legalitat catalana- que la República faci el que calgui per defensar-se i per a triar i investir els seus electes.

Només faltaria que, a sobre, haguéssim de posar-lis les coses fàcils als ocupants i als colons.

Suposo, doncs, que una investidura telemàtica és el més probable. No cal dir que una investidura telemàtica veuria, de nou, el filibusterisme parlamentari dels unionistes i colons; i que es veuria immediatament seguida de més repressió emparada en el 155. Caldrà plantar cara a aquesta nova onada de repressió.

Una altre possibilitat és que Puigdemont i els consellers apareguin al Parlament. Que aconsegueixin participar a la sessió d'investidura. Jo crec que arribat aquest cas, la policia espanyola no cometrà la barbaritat d'entrar per la força al Parlament de Catalunya, per definició, inviolable, i protegit pels mossos d'esquadra. Tanmateix, no es pot descartar. Si el Parlament és assaltat i pres per la força amb la intenció de detenir Puigdemont, caldrà defensar-lo, i amb ell a la República. Com que no es pot descartar res, el proper dimarts 30 de gener, tothom que pugui ha de ser al Parlament.

En realitat, ni tan sols es pot descartar un assalt per la força en cas d'investidura telemàtica amb l'objectiu d'impedir-la i detenir els diputats rebels, per tant, ho repeteixo: com que no es pot descartar res, el proper dimarts 30 de gener, tothom que pugui ha de ser al Parlament.

Espanya no vol negociar res. Vol la derrota i la rendició de la República. Vol el genocidi cultural i lingüístic de Catalunya. Vol l'assimilació i la reducció de Catalunya a la categoria de "provincias del nordeste". Defensant la República, per tant, defensem la democràcia i la llibertat, però defensem molt més :  defensem la nostra supervivència com a nació, defensem la supervivència de la nostra llengua i defensem el model de vida plural i integrador del nostre país.

Ens en sortirem, o no. Podem perdre. Però el que no podem fer és deixar de lluitar, per por o per desànim. Vam demostrar una dignitat immensa el passat 1 d'octubre. Vam demostrar autèntic valor plantant cara a la violència policial. Hem de tornar a fer-ho. Hem de persistir. Vencerem o no, però no podem defugir la nostra responsabilitat envers tots plegats, envers la República.

Persistim. Encara queda molt fins al dimarts i caldrà veure què se'ns demana i què podem fer, i segurament no ho sabrem fins el mateix dimarts. Però estiguem preparats. Hem de tenir ben clar que la nostra força és al carrer. La República només ens té a nosaltres per a defensar-la.

Fem honor a aquesta gran i greu responsabilitat.
Publica un comentari a l'entrada