divendres, 5 de gener de 2018

Els reis són els pares i les mares.

Mireu, nens i nenes que llegiu aquest bloc, pel broc gros : els reis són els pares i les mares.  Perdoneu, però algú ho havia de dir.

I no em digueu que no ho sabíeu. De debò algú pot creure que tres tipus vinguts de no se sap on es fiquen a les cases de la gent per portar-hi regals? Ningú, evidentment. Igual com ningú pot creure que un tros de fusta pugui cagar caramels o que un tipus obès i vestit de vermell perpetri un numeret similar al dels reis el dia de Nadal.

No. Els reis són els pares i les mares. Als pares i mares els costa guanyar els diners que cal pagar pels regals. A vegades costa tant  guanyar diners i costa tant viure que, simplement, els regals no es poden fer, o són molt més humils que el que la publicitat i la societat exigeixen.

Els reis són els pares i les mares. Si ho sospitàveu, us ho confirmo. Us confirmo també algunes coses més que potser també sospitàveu, o potser encara no.

Pareu atenció :

El mal i la injustícia existeixen. Són ben reals i poderosos. Molts cops s'imposen. El mal guanya sovint. L'odi és, manta vegades, més, molt més poderós que l'amor. Els bons perden i els dolents guanyen. És més habitual que no pas us penseu ara.

En aquesta lluita entre el bé i el mal, la principal dificultat és que els límits entre el bé i el mal són, gairebé sempre, difusos i, per si fos poc, la tàctica preferida del mal és, precisament, camuflar-se de bé. Potser ja ho havíeu descobert. Si no, ja ho descobrireu.

Descobrireu també que, en general, el mal és de la banda dels poderosos i el bé de la dels dèbils. No és que ser malvat sigui conseqüència o causa de ser poderós i, certament, la bondat no és ni causa ni conseqüència de ser dèbil. Però observareu que sovint aquestes categories morals es reparteixen així. Tenint en compte, a més el que he dit abans : que tot sovint el mal i el bé, que la bondat i la maldat, es barregen de formes subtils i perverses.

És una simplificació útil pensar en termes de dèbils i poderosos més que no pas en termes de bons i dolents, o d'esquerres i dretes, o qualsevol altre divisió que se us acudeixi. Descobrireu, si no ho heu fet ja, que el bé i el mal es barregen sovint en cadascú de nosaltres i que, en realitat, és aquesta la natura humana.

Descobrireu el que vol dir el poder i sovint us trobareu que haureu d'exercir el poder i encara més sovint que us haureu de sotmetre al poder. A vegades tindreu l'oportunitat d'oposar-vos al poder.  Descobrireu que el poder té cares. A vegades cares que coneixeu i que us són properes. Altres cops no sabreu quina és la cara del poder, potser perquè s'amaga darrere una institució, o potser perquè la cara del poder és la cara de la multitud. però podeu estar segurs que el poder sempre té, almenys, la cara d'algú.

La pedra de toc de la vostra categoria ètica serà, ja ho veureu, la relació que tingueu amb el poder : com l'exerciu, com el patiu, com el combateu. El poder serà conseqüència i causa de la vostra ètica i de la vostra essència com a persones. Serà conseqüència i causa de la vostra relació amb els altres. L'amor i l'odi són causes i conseqüències del poder.

Avui hi han més regles, normes i lleis per a regular-ho tot que en cap altre moment de la història. Se'ns diu que avui som més lliures que mai, precisament per tot aquest conjunt de regles, normes i lleis. Però no és cert. En realitat el món té molt poques regles i lleis realment dignes d'aquest nom. En tot cas, la llibertat no depèn de regles i normes. Depèn en canvi de la vostra categoria ètica, de com exerciu, patiu i combateu el poder. La llibertat és, sempre, una tria vostra. Les lleis del món les podeu dictar, acatar o combatre, però en cap cas són causa de llibertat.

El món, la llibertat, el bé i el mal, el poder. Us toca viure i, si pot ser, espero que estigueu motivats amb la idea de la construcció d'un món més just, net, democràtic amb la dificultat que té, per començar, definir el significat d'aquestes paraules.

Ja ho sabíeu, nens i nenes que llegiu aquest bloc, tot el que he escrit. No us descobreixo res que no sabéssiu però ara, almenys, està escrit.

Ho escric avui que unes persones  segueixen a la presó pel fet de  combatre un determinat poder.

Són a presó però són, èticament, ben lliures. Molt més que els seus carcellers i jutges.

Sobretot, són un exemple per a tots els que creiem que el poder que els reté ha de ser combatut sense descans fins a derrotar-lo completament.

Hem triat ser lliures.



Publica un comentari a l'entrada