Macron, president de la República Francesa

Macron, president de la República Francesa. Està per veure si la diferència important que donen els primers recomptes es manté, però la victòria sembla clara, en tot cas.

Europa, un determinat model d'Europa, pot respirar alleujat.

A aquesta banda de la frontera, també. Entre Macron i Le Pen, és molt més favorable pels interessos de la nostra República que a França hi hagi un govern compromès amb l'estabilitat Europea tal com la coneixem ara. Un govern que, quan arribi el moment, resulti euro-pragmàtic i vegi l'estat català com un bon soci. Ens interessa, a Catalunya, un govern a França que no dubtarà a mantenir obertes les fronteres i la lliure circulació entre Catalunya i França.

Serà important comptar amb l'estabilitat de França els propers mesos i amb el seu euro-pragmatisme. que segurament serà molt més racional que la previsible reacció testosterònica de l'estat espanyol. Ja veurem.

Tanmateix, que avui a l'independentisme català li interessi, i celebri, la victòria de Macron no amaga que la tria dels ciutadans francesos els aboca a l'aplicació de les receptes liberals.

França ha superat el risc d'una dreta nacionalista xenòfoba, però cau en mans neoliberals (tot i que Macron es defineixi com social-liberal) amb el que això suposa de privatitzacions i retallades socials : Està escrit al programa del nou president que hi haurà una reducció important del nombre de funcionaris, per dir-ne només una.

La meva opinió és que tenen raó els que diuen que la puixança de l'extrema dreta francesa té la seva causa principal, precisament, en la destrucció progressiva de l'estat del benestar francès, precisament provocada per l'aplicació de polítiques liberals per part de la dreta disfressada d'esquerra del partit socialista.

La destrucció de l'estat del benestar va acompanyada de la destrucció progressiva de la classe mitjana. És aquest un fenomen que es produeix a França, però és global i també passa a Catalunya. No costa gaire veure que l'esperança que suposa la nova República es veu alimentada per la revolta de la classe mitjana contra un sistema que la destrueix. A Catalunya és la independència. A França avui és Macron.

Però compte. Amb Macron no s'aturarà aquesta destrucció. A priori no es preveu que s'aturi. No és al seu programa. I si no s'atura i la classe mitjana francesa segueix sent castigada (com passa arreu d'Europa) l'extrema dreta trobarà un terreny fèrtil en que prosperar : Avui més de set milions de francesos han votat al Front Nacional. L'any que ve set, vuit...? milions de francesos poden fer que el Front Nacional esdevingui la primera força de l'Assemblea Nacional. La inestabilitat estaria assegurada. La batalla de França només ha fet que començar.

S'ha guanyat temps i ha de fer-se servir correctament. Els ciutadans francesos han donat un gran avís. Han foragitat la vella dreta i la vella esquerra, i han triat l'opció conservadora dintre de la renovació, però si la recepta que aplica és la mateixa, també ho seran els resultats. Jugar amb el sostre de vidre del Lepenisme per seguir amb la vella política amb cares noves, i no afrontar els problemes de fons, socials, de globalització, d'identitat, és massa arriscat per a tothom, dintre i fora de França.

Ja veurem. En tot cas, avui, Europa o una certa idea d'Europa, se'n va a dormir alleujada. S'ha guanyat temps.

Però per a fer què? Aquesta és la qüestió.