dissabte, 18 de febrer de 2017

Prou excuses. Volem acollir.


Aquesta tarda hi ha hagut una gran manifestació a Barcelona per reclamar l'acolliment de refugiats.

Em sap una mica de greu perquè, circumstàncies personals, no hi he anat pas. En fi. Lamentablement, si no es produeixen canvis enormes a curt termini, estic bastant convençut que tindré oportunitats per participat a una protesta similar més endavant.

La protesta d'avui ha estat fruit d'una mobilització força transversal. Si més no, aquest era el plantejament dels coordinadors de la mobilització, expressat en aquest article: "Una lluita compartida".

La manifestació ha de servir per donar força a la reivindicació d'un pacte social contra el racisme i la xenofòbia. A més de per reclamar i recordar, novament, que les infraestructures necessàries per acollir estan preparades de fa temps i, encara més important, la voluntat d'acollir és ferma.

És inevitable recordar que, a hores d'ara, la competència en acolliment la té l'estat. Espanya només ha acollit uns 350 refugiats dels 17.000 als que s'havia compromès.  És molt baix. I dista vergonyosament del, aproximadament, 1.000.000 refugiats que ha acollit Alemanya, o dels 200.000 qua ha acollit Suècia. Grècia i Itàlia  tenen milers de refugiats a camps (si és que es pot considerar la situació als camps com "acolliment")... 

El problema, doncs, té una dimensió estatal inqüestionable. La frontera sud d'Europa és, essencialment, un filat fortificat on els drets humans no es respecten i on s'han viscut drames com el de la platja del Tarajal, de Ceuta. Per la seva banda, els centres d'internament per a estrangers han estat denunciats reiteradament per violació de drets humans dins els seus murs però des del poder de l'estat s'impedeix la investigació d'aquests fets.

A Catalunya, com en tantes d'altres coses, si volem que les institucions es posin al servei dels ciutadans i amb criteris ètics no ens en queda una altre que tirar pel dret: assumir les competències que calguin per executar les polítiques, en aquest cas d'acolliment, que es reclamen. Cal fer-ho per dos motius principals: per ètica i per sobirania, i afegiria un més: Perquè algú ho ha de fer. Perquè de fa temps que es constata l'abandonament de les funcions i compromisos d'acolliment encomanades al titular actual de la competència. Per tant, com que des de l'estat no se'n fan càrrec, la Generalitat i els ajuntaments estan plenament legitimats a prendre la iniciativa i ocupar el lloc de l'estat. En particular, pel que fa als compromisos adquirits amb la UE per a l'acolliment i els refugiats.

Si no m'equivoco, una mica d'això també anava la manifestació d'avui.

Ara, el que cal, doncs,  és passar a l'acció. Ja no és "volem acollir". Ara ha de ser: "acollim".

Publica un comentari a l'entrada