Però que ningú s'equivoqui.
Encara que als mitjans internacionals es parla de que hi han contactes per mirar de trobar una via negociada això no passarà. No hi haurà una sortida negociada.
Si es fa el referèndum d'autodeterminació el proper any, si és que pren aquesta forma, o unes plebiscitàries seguides d'una Declaració Unilateral d'Independència, serà una consulta en rebel·lia.
El govern d'Espanya mai, mai, acceptarà fer una consulta a Catalunya. No ho farà el PP ni ho farà, o ho faria el PSOE. Seria el mateix que acceptar que el poble català és un ens sobirà amb capacitat per decidir el seu futur, i això no ho acceptaran mai. No és a la seva constitució, ni entra en el seu esquema mental.
És igual que la Via Catalana hagi estat una mobilització cívica de primera magnitud al món. Això no importa per ells.
No. No escoltaran. No hi ha pitjor cec que el que no vol veure i aquests no han vist res. No volen comprendre res. La seva explicació i la seva resposta sonarà a surrealista i absurda. El que sigui per dir que aquí no ha passat res.
El PP no negociarà res perquè és un partit nacionalista i supremacista espanyol, i ho és perquè una base important dels seus votants ho és. Una base que també alimenta al PSOE. El falangisme, el franquisme, estan en la base del PPSOE. I aquesta base ni vol veure, ni escoltar ni canviar res. I el PPSOE es deu als seus votants, que segueixen donant-lis una majoria absoluta al "Congreso", segons diuen les darreres enquestes. Per què canviar res, doncs?
Però no té importància.
El missatge d'avui tenia dos destinataris: els mitjans internacionals i els representants polítics del poble de Catalunya.
Al món se li ha dit clarament que estem aquí, que volem votar i que, de forma majoritària, volem votar independència. Hi ha un poble pacífic i decidit, unit, alegre i combatiu que ha presentat avui la seva candidatura a nou estat d'Europa.
Als nostres representants: que volem votar aviat, i ens és igual què digui el govern d'Espanya. No compta. No té importància.
El que de debò té importància és que l'independentisme està mobilitzat i és majoritari. Que ha fet un pas endavant i ara toca als polítics, de nou, com ara fa un any, posar-se a l'alçada. Això vol dir que cal fixar data per la consulta i una pregunta directa i senzilla, amb una resposta que no ofereixi dubtes: "Vol la independència de Catalunya?" Sí o No.
Jo no tinc cap dubte del que vull.
Espero que al Parlament ho hagin entès, i que la data i la pregunta seran fixades en breu. No treu cap a res esperar gaire més.
Crec que la reacció de l'estat a una pregunta i una data per la consulta fixades pot ser tan estúpida, tan absurda, tan llastimosament surrealista que no us estranyi si la Declaració d'Independència és aquest mateix any. Estem a setembre i resten encara tres mesos per acabar 2013. Jo no ho descarto.
Anem pas a pas, tenim pressa però fem-ho bé. El que sí dic és que el proper any l'onze de setembre serà una Diada, a la fi, de celebració, i ja no només de commemoració.
Avui hem fet Via per que així sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada