dilluns, 30 de setembre de 2013

Inici de curs.

El darrer post es titulava "Esperant resposta", el cas és que la resposta va arribar un parell d'hores més tard de publicar-lo i en la direcció que es preveia més plausible: Un cop de porta.

Per mi la qüestió ha arribat al seu punt final. L'estat espanyol mai permetrà la consulta, i si es va a plebiscitàries, també provarà d'impedir-les. Com? tenen opcions: per exemple il·legalitzant CiU, ERC, ICV i la CUP; o també suspenent l'autonomia; o destituint a Artur Mas... Accions per a les que només hi haurà una resposta possible: un acte de rebel·lia formal amb la Declaració Unilateral d'Independència (DUI).

Estem en aquesta via. No hi ha ningú al PPSOE que estigui disposat a tolerar cap consulta. L'estat és un instrument al seu servei i el dels seus interessos. La independència de Catalunya es veu com un cop molt dur a aquests interessos. El simple reconeixement de la capacitat del poble català a decidir és un precedent inacceptable que esberlaria la seva posició omnímoda i omnipotent sobre la societat espanyola. En conseqüència, l'estat sempre dirà que no a tot.

Sospito que els polítics del Parc de la Ciutadella ho tenen clar que això anirà així i que, molt probablement, el més assenyat sigui precipitar el final. per mi l'únic dubte està en que cal disposar a temps d'una agència financera capaç de proporcionar la liquiditat que es deixarà de rebre de l'estat espanyol. Liquiditat que, de totes formes, porta temps reduint-se, i més que ho farà: avui s'ha anunciat que les inversions de l'estat espanyol a Catalunya es reduiran un 25% enguany.

Amb aquest panorama d'hostilitat entre els governs català i espanyol és il·lusori esperar diàlegs. Més aviat convé anar per feina. La disponibilitat d'una agència financera que garanteixi la transició cap a la independència de la forma menys traumàtica possible és, al meu entendre, la clau del procés i, per descomptat, el punt on es rebran més atacs. Articular aquesta agència és la clau, i sospito que alguna cosa hi tenen a veure els viatges d'Artur Mas a la UE. En definitiva, el reconeixement dels estats és el que formalitza la independència política, però el reconeixement dels mercats internacionals de crèdit és el que formalitza la independència de fet. Si s'obté aquesta, aquella vindrà donada.

Menys d'un any i DUI. N'estic convençut. Això sí, aquest any serà intens.

Comença el curs 2013-2014.

Publica un comentari a l'entrada