dijous, 11 d’octubre de 2012

carallots o actors?

L'explicació raonable que se m'acut a l'allau de declaracions grolleres com la d'avui del ministre d'ensenyament és que estem enmig de campanyes electorals. Concretament, de tres: la gallega, la basca i la catalana. I es tracta d'enviar un missatge als potencials votants del partit popular: "estem aquí i estem en forma!".

És això, oi? es tracta de mobilitzar als votants d'aquestes tres.. comunitats? nacionalitats? nacions sense estat? i dir-lis que ha arribat la llei. El sheriff és a la ciutat i els indis ja poden anar desfilant cap a la reserva.

Només que que aquest to de trinxeraire de barri i aquest missatge d'espanyolàs dubto molt que acabi funcionant a casa nostra. Ignoro si és la mena de llenguatge que agrada al votant del partit popular a Galícia o al País Basc, però crec que fa enrogir de vergonya a més d'un i més de dos votants del partit popular a Catalunya. I és que el debat sobiranista a casa nostra, de moment, i que duri, tot i que algun n'hi ha hagut, no s'està caracteritzant pels estirabots.

Amb tot, malgrat que raonablement puc pensar que les bestieses que s'estan sentint cal posar-les a un context de campanya electoral, hom també s'adona que hi han bestieses que costarà oblidar. De fet, hi han bestieses que semblen pensades, i perdonin la paraula, per encabronar al personal.

Perquè estic convençut que arreu de l'estat, inclosa Catalunya, hi ha gent per tot. Gent que diu bestieses i gent sensata. Llavors resulta sorprenent, doncs, que sigui un ministre el que es despengi amb bestieses. Hom esperaria trobar, més aviat, gent sensata entre els ministres. Però sembla que abunden més els carallots. Llavors penso que és humà pensar que, certament, potser són uns carallots. Ara bé, després penso que encara és més humà que estiguin fent un paper. Com que son les eleccions, ara toca fer el paper de Capitans Espanya.

En fi, caldrà esperar, doncs, que passin les eleccions i que arribi el 26 de novembre. Es farà duríssim aquest mes i escaig que encara resta. Quina quantitat d'estupideses que ens tocarà escoltar. Mare de Déu Senyor.

El que em temo és que passat el 25N ens trobarem que, en realitat, el to de trinxeraire es mantindrà. I és que em penso que a Madrid creuen, estan convençuts, que Mas va de farol. De fet, no tenim cap evidència que no hi vagi. Només grans declaracions, grans discursos, i el bon propòsit de fer una consulta "prioritàriament" durant la propera legislatura. Amb la certesa, en canvi, de noves retallades.

Per cert que el to de trinxeraire no el gasta només el PP. Felipe González també s'apunta a fer de Harry el brut. També està de campanya, es veu. Per mi, el PSOE és una incògnita. Sospito, però, que poc després del 25N ja sabrem quin serà el discurs del PSOE. I em temo que mantindrà el to. Arribats a aquest punt, no veig perquè caldria retardar el referèndum, si ni PP ni PSOE tenen la mínima intenció de moure un dit per fer les coses per les bones. Serà el moment de la veritat. Quan sabrem si Mas ha anat, o no de farol.

En tot cas, restant a l'espera d'esdeveniments, demano, reclamo, que els partits de l'esquerra nacional: ERC i ICV siguin exactament això. L'esquerra nacional. Que no permetin cap passa enrere de CiU en la convocatòria del referèndum; i que denunciïn aquestes retallades embolicades en l'estelada. Jo vull la independència, per seguir el model escandinau, no per a seguir el model liberal.

Cal esperar. I posar un filtre a les moltes animalades que escoltarem. Filtre a tota potència. Estem enmig de tres campanyes electorals.

Agrair, si de cas, des de l'independentisme, les declaracions d'uns,PP, i altres, PSOE. Sincerament, gràcies. Ens estan fent la campanya gratis. Sí, d'acord, també se l'estan fent a CiU. De fet,l'Artur, que de moment no ha trencat cap plat, que de moment està dins de la més impecable i pulcre i espanyola constitucionalitat és el que més bé està aprofitant la campanya que li està fent el PPSOE. I sense haver de fer res. Sense desgast. Com una mena de ser superior intocable pels esdeveniments. Què cabron, com deia el Maragall del Polònia. Si més no, segons afirma el CEO-DPG d'avui.

Paciència, doncs.

Publica un comentari a l'entrada