Reforma laboral

Reial decret de reforma laboral. Aquesta reforma apunta directament al grup de treballadors amb contracte indefinit, amb, diguem,  més de 10 anys al mateix lloc de treball. Tota aquesta gent han vist, de cop, que la  protecció que representava la indemnització ha desaparegut. Seguirà sent més car fer-los fora que al treballador equivalent amb contracte temporal. Però el preu de fer-los fora ara és molt més barat. Molt més assequible i amortitzable.

Per no parlar de com els contractes queden en paper mullat. Els empresaris podran fer i desfer, baixar salaris, canviar els horaris de treball... gairebé a voluntat. Ho expliquen a uns quants llocs. Per exemple a aquest pàgina d'ERC.

Tanmateix, acceptem que alguna mena de reforma laboral podia ser necessària per permetre a les empreses a afrontar la crisi. En aquesta altre pàgina del Gurusblog aporten algunes raons.

Popularment s'accepta  que si les empreses poden superar la crisi, aleshores contractaran gent.

Però és fals. Les empreses només contractaran si els cal gent.  Si no els cal gent, no contractaran. Si els sobra gent, la faran fora. Si els cal gent, la contractaran a un preu més baix.

Aquesta reforma laboral permetrà que les empreses acomiadin els treballadors "cars" i es treguin de sobre despeses laborals.  Això farà que algunes empreses siguin viables. Evidentment, no es crearan llocs de treball nous. La teoria sembla ser que és que, d'aquesta forma, no es perdran tants llocs de treball com si no s'hagués fet la reforma.

No cal ser gaire llest per veure això. De fet, els mateixos que han perpetrat la reforma ho reconeixen a mitges.

No es crea treball per decret i no apareix d'un dia per l'altre un sector econòmic que pugui ocupar a tres milions de treballadors a tot l'estat. Això no passarà. Ni en un dia ni amb quatre anys.

Formació, innovació i inversió són el brou de cultiu de nous sectors econòmics. Però els joves més formats estan emigrant. Amb ells marxa també la innovació. De la inversió i del capital més val no parlar-ne. Algú ha demanat un crèdit últimament? jo tampoc perdo el temps intentant-ho.

La reforma era prou dura com per provocar alguna reacció. La reacció de CCOO i UGT serà una manifestació el proper diumenge.

Potser m'equivoco, però dubto bastant que milers, potser milions, de treballadors irats marxin en manifestació a ocupar Parlaments, Delegacions del Govern, Palaus de la Generalitat, de la Moncloa i de la Zarzuela... Sospito, digues-me endeví, que això no passarà.

I potser tampoc caldria (potser), però potser que una vaga general sí que estava justificada en aquest cas, i més d'una. Però CCOO i UGT han decidit que esperaran, sembla que a la tardor, per a convocar la vaga. Fabulós.

És el que passa quan hom confon el concepte de "Sindicat" amb el d'"Empresa semi-pública que presta serveis d'assessoria jurídica laboral i de formació i que té capacitat per signar EROS en nom (en nom?) dels treballadors". Per a properes ocasions, doncs, procurarem no fer servir el mot "sindicats" per a referir-nos a CCOO i UGT.

Em consta que sindicats més mereixedors d'aquest nom estan demanant als seus afiliats que participin a  manifestacions el proper 19 i que s'ajuntin en blocs diferenciats amb els seus propis símbols i els seus propis eslògans, i que cridin a CCOO i UGT que "el que cal, una vaga general". Molt bé, d'acord.  Però mirin, sospito que aquesta crida no serà escoltada.

Encara és molt aviat per avaluar els efectes d'aquesta nova reforma laboral. Ara bé, l'experiència de la darrera reforma, la que va provocar la Vaga General del 29/09/2010 és que l'atur no ha parat de créixer i l'economia no ha parat d'ensorrar-se. Perquè aquest cop hauria de ser diferent? ¿perquè aquest cop -amb una reforma molt més "agressiva", citant paraules textuals- no hauria de ser molt pitjor?

D'aquí a la tardor pot haver passat de tot. Probablement veurem un increment de l'atur aprofitant la reforma, una baixada generalitzada de salaris i, segurament,  estarem enmig de la recessió econòmica. Estem a febrer i ja gairebé podem afirmar que aquest any serà més dur que el passat.

Agafin-se fort que venen corbes.