Garzón, condemnat a onze anys d'inhabilitació. El pitjor de tot és que, segurament, la condemna és legalment impecable. No es poden ordenar escoltes entre uns encausats i els seus advocats.
Com és que Garzón va ordenar aquestes escoltes? qui em dona garanties que aquesta no és una pràctica més comú que no ens pensem?
Garzón no és, en cap cas, sant de la meva devoció. En aquest article de La Haine en donen una visió "alternativa" del jutge, que crec que cal llegir.
Una altre cosa és que, efectivament, n'hi han uns que són al carrer, legalment declarats innocents, purs i blancs com querubins; i, en canvi, ell, que es pensava ser el superman de la justícia, aspirant al Nobel de la Pau, acaba de ser condemnat.
Tampoc ens hauria d'estranyar, oi? ben mirat, al tribunal constitucional, els jutges els posa a dit el PPSOE. Visca la separació de poders. I igual que et poso, et trec. I si em toques molt les pilotes, et condemno.
Però no patiu pel Baltasar. Ara té una oportunitat d'or per escriure aquell llibre en que ho explicarà tot. O potser per fer de tertulià a teles i ràdios. Ves a saber. A les males, si les coses definitivament se li torcen, sempre podria entrar a la casa del Gran Hermano. Mediàtic ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada