Pàgines

dimarts, 7 de febrer del 2012

Adéu, Antoni Tàpies.




Sempre és trist quan cal dir adéu a personatges il·lustres. Encara més quan el personatge és un dels referents de la cultura d'aquest nostre petit país.

Cal dir adéu a Antoni Tàpies. L'obra de Tàpies ha estat immensa i extraordinàriament popular. Popular en el sentit que la podies trobar amb facilitat. Moltes vegades sense ni tan sols ser conscient que era allà. Sobre mitjans inesperats, potser en portades de diaris i revistes: allò era un Tàpies que havia arribat a les teves mans sense adonar-te'n. En canvi, tothom recorda alguns  moments sorollosament mediàtics al voltant d'obres que van desfermar la polèmica. Popular però no gens fàcil. Amb unes referències sorprenents i que no resultaven gens evidents.

Finalment, un catalanista de pedra picada. Un home compromès amb el seu país. "Radicalment català en el seu pensament", com diu el President Mas. És doncs, una pèrdua doblement dolorosa.

Descansi en pau.