dilluns, 23 de maig de 2011

una anàlisi possible dels resultats de les municipals

Els resultats municipals confirmen que CiU manté l'empenta de les autonòmiques; que PSC i ERC continuen desagnant-se; i que el PP consolida la seva posició de tercera força en vots.

Una altre constatació: Gairebé la meitat de l'electorat s'ha abstingut de forma "passiva" no anant a votar; i prop de 170.000 de forma "activa" amb vots nuls i blancs. Dades: Total vots emesos, 2.919.738; Abstenció, 2.388.089; Nuls, 50.331; Blancs, 119.702. Els blancs es posen per davant de la CUP com a sisena força més "no votada". Els "acampats" tenen raó quan parlen de molt baixa qualitat democràtica. És indignant, ho és, com els partits semblen donar per bona aquesta abstenció i la despatxen amb unes declaracions estàndards de suposada afectació "ens preocupa molt", però aquí mai no passa res. La llei electoral catalana és una necessita urgent. Combatre la corrupció encara ho és més. CiU i PSC, principals responsables, en tenen la més mínima intenció? ho dubto.

Trias serà alcalde a Barcelona, més que probablement amb el suport del PP, tot i que qui sap si és possible la sociovergència. Personalment trobo que té probabilitats remotissimes.

Els resultats d'ERC han provocat que avui la direcció del partit hagi presentat la dimissió en bloc. El mes d'octubre serà el congrés del partit i serà el moment de decidir qui rumb pren.

Joan Ridao va plantejar una parell d'opcions ahir: o bé anar per la via de construir un espai d'Esquerra Nacional, que probablement hauria de recollir el vot catalanista de PSC i buscar la coalició amb ICV; o optar per remarcar el perfil independentista encara que això impliqui una minorització i transitar per un espai estret. Ridao apostava clarament per la primera opció.

Per una banda, la proposta de Ridao té molt de sentit, però això significa que ERC hauria de captar un vot que avui, malgrat tot, es manté fidel al PSC. L'espai electoral d'ICV, per la seva banda, és encara més impermeable que el del PSC. ICV és, dels antics component de l'Entesa, el que ha resistit millor l'ensulsiada.

ERC no serà capaç de captar el vot catalanista del PSC, perquè el vot catalanista del PSC no és independentista. ERC hauria de renunciar a definir-se com independentista (i fer servir l'eufemístic "sobiranista", com CiU) per intentar captar aquest votant "catalanista" del PSC.

Ara bé, aquesta renuncia a l'independentisme implicaria, al meu entendre, la deserció immediata del pinyol, del nucli de votants que elecció rere elecció estan donant suport a ERC, fins en aquestes circumstàncies difícils. Un salt al buit perillós.

Per altra banda, la percepció en l'eix esquerra dreta situa ERC més a l'esquerra del PSC, en el mateix espai, practicament, que ICV. La distinció entre ERC i ICV ve donada per la qüestió nacional, independentistes uns, federalistes els altres. Apropar-se al centre-esquerra significaria en el context actual rebaixar el discurs de socialdemocràcia i, tal vegada, anar cap al discurs mmés aviat social-liberal que vindria a ser el que avui, teoricament, té el PSC. teòricament, perquè en la pràctica el PSC, com a integrant del grup del PSOE a Madrid, està aplicant el manual neoliberal de retallades que se li està dictant des d'Europa. Dreta pura i dura.

ERC vol ser un "partit Social-Liberal Sobiranista"? Això, al meu entendre ja està inventat, és diu CDC. Una altre cosa és que dins CiU hagin corrents més conservadors i liberals més durs. Però crec que el corrent social-liberal a CiU existeix i és potent. Precisament en Trias en seria un bon exemple.

Objectivament, malgrat la sagnia d'ERC, el partit és avui tercera força en nombre de regidors i quarta força, per darrere del PP en vots. És la primera força de l'independentisme i està ubicada clarament en l'espai d'esquerres.

Les dades per Catalunya són:

votsregidors
CiU 778.042 3.860
PSC-PM 721.443 2.117
ERC 257.564 1.384
PP 363.555 473
ICV-EUiA 241.919 398
CUP 62.111 101

En qui cal fixar-se és en la CUP.
 
Les dades de Barcelona, on ERC es presentava en coalició amb RCat i DC  són molt interessants. El fraccionament de l'espai independentista entre ERC, RCat, DC, SI i CUP suma gairebé el total de vots d'ERC de fa quatre anys. És molt evident que l'explicació del daltabaix d'ERC passa per una reorganització del vot independentista

La major fuita de vots  d'ERC a Barcelona va en direcció a la CUP, i en menor grau a SI. Seria molt interessant conèixer quant vot de la coalició d'unitat per Barcelona pertany a RCat i a DC.

ERC ha vist com en moltes poblacions on la CUP es presentava, aquesta li ha menjat posicions i, en alguns cas, fins i tot l'ha substituït.

Les CUP tenen un discurs d'esquerres sense cap ambigüitat. Són obertament socialistes, assemblearis i inequivocament independentistes. Ens recorda alguna cosa? Sí, a l'ERC de fa una dècada. Amb algunes diferències més que sensibles, tot sigui dit.

Per mi, que les CUP estiguin fagocitant espais que tradicionalment votaven ERC hauria de fer pensar. Hi ha temps per rumiar d'aquí a la tardor. Però la dicotomia que presentava Ridao a mi em fa arrufar el nas. Jo no vull una ERC que sigui el "Partit Social Liberal Sobiranista de Catalunya". Crec que és un error, a més que ja existeix i es diu CDC.

Crec, en canvi, que ERC és el "Partit dels Independentistes Social-Demòcrates de Catalunya" i que si ha de buscar alguna aliança, aquesta ha de ser amb les esquerres, preferiblement amb els "Independentistes Socialistes de Catalunya" de la CUP o amb els "Federalistes Social-Demòcrates de Catalunya", o ICV. Aquests tres grups són, per mi, l'autèntica esquerra nacional.

És la meva opinió. Per això serveixen els blocs. D'aquí a l'octubre caldrà anar-hi rumiant.
Publica un comentari a l'entrada