Apagada de TV de Catalunya al País Valencià

El PP del País Valencià ha decidit que ja n'hi ha prou de TV en català. Per a fer-ho, s'ha tret de la màniga una llei que castigarà a l'Associació Cultural del Pais Valencià (ACPV), la institució que està gestionant els repetidors que permeten veure TV de Catalunya al País Valencià, amb una multa de 60.000€ cada quinze dies mentre no s'aturin les emissions.

El meu dubte és si al PP ha pesat més que no volen que els valencians puguin veure i sentir una televisió en català, o, que no volen que els valencians puguin veure i sentir una televisió que no controlen.

En tot cas és una agressió brutal a la unitat de la llengua i tinc el convenciment que, a més, és un acte antidemocràtic de censura de la pitjor espècie.

Ara bé, aquí es poden fer, i aquest bloc té també aquesta missió terapèutica personal, tot el munt d'escarafalls que em, o ens, vinguin de gust però, a dia d'avui, l'estat que "democràticament" tolera i permet aquests actes de censura i repressió propis de dictadures és el mateix tant pel País Valencià com pel Principat de Catalunya. Aquest estat és el nostre. És el que votem i estem d'acord els electors de forma majoritària. O sigui, que en som, en bona part, responsables dels seus actes. I si no ens agrada això, altres coses ens agradaran. I tot plegat es compensa, o inclús, al canvi, ens fa l'efecte que hi sortim guanyant. Suposo. És l'única explicació raonable, oi?

En fi. Tindrem, doncs, apagada de la TV en català al País Valencià. Cal felicitar al senyor Camps que, interpretant el sentiment majoritari dels seus votants ha, finalment, netejat l'espai radioelèctric del País Valencià de les ones invasores pancatalanistes. Tot un campió. I de pas s'assegura els valencians rebran només aquella informació que de debò els calgui. Jugada mestra.

I ara, doncs, resistència. Com sempre, al País Valencià, però en pitjors condicions que ahir. Per sort, hi ha una Internet que fa que el cop no sigui tan demolidor, que ho és, però no tant. Cal seguir resistint. Tot i que avui, la veritat, és que només es pot sentir un desànim profund. I cal pair-lo, primer.

Aquest és l'estat en que vivim. Aquesta és la base social que hi ha. Cal resistir.

Si us plau, resistir, que ara no em vingui ningú amb que farem una performance per la independència, per compensar.