divendres, 11 de febrer de 2011

Gràcies, Egipte.

Avui, els ciutadans egipcis que han estat protestant durant dies a la plaça Tahrir de El Caire han vist el primer fruit de la seva lluita.

Sempre que algú combat contra la injustícia es fa digne d'admiració i de solidaritat. Els manifestants egipcis, durant molts dies s'han fet mereixedors d'aquesta admiració i d'aquesta solidaritat. Lluitaven i resistien a la plaça Tahrir, i lluitaven per la llibertat del seu poble.


Propietats de la pena

Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés,


I avui,després de dies de resistència a la Plaça Tahrir, però segur que també després de molts anys de preparar aquest moment, de lluita que no s'ha vist a molts altres llocs, després d'un llarg combat i de sacrificis dolorosos, cal, a més, felicitar-los perquè la lluita ha tingut recompensa i el dictador ha marxat.

"No et limites a contemplar
aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa.
No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu"

Vicent Andrés Estellés


I avui, els que creiem que cal lluitar perquè un altre món és possible no podem deixar de somriure. Prou que sabem que el futur d'Egipte és incert, àdhuc l'immediat, però el d'avui és un gran exemple de que un poble unit, alegre i combatiu pot girar la truita. La lluita és el camí.

Si hom lluita, existeix la possibilitat de guanyar. Si no és lluita, es perd segur.

Un altre món és possible.
Publica un comentari a l'entrada