dilluns, 14 de febrer de 2011

Educació. Te la creus, o no.

No és una bona notícia que una de les víctimes de la retallada pressupostària de la Generalitat sigui el pla de digitalització a les escoles. El pla que havia de fer que a partir de primer de ESO cada nen tingués un ordinador portàtil a la seva disposició.

A veure, amb això no estic dient que l programa de digitalització fos cap meravella. Al contrari. La forma com s'estava duent a terme generava dubtes, per dir-ho d'una manera suau.

Ara bé, la idea, en si, era bona. Més enllà del com, el què era correcte.

Per això crec que és una mala notícia que l'educació rebi aquesta retallada.

personalment hagués preferit que hagueren dit que el motiu per aturar el programa era un altre. Que es pretenien corregir errors, o canviar el model per a fer-lo més eficient. Tot i que eficiència vol dir unes coses o unes altres depenent de qui les diu.

En concret, sembla ser que eficiència en l'educació té un significat merament de cost econòmic. Si més no, això és el que em sembla després de sentir dir a la consellera Irene Rigau, apunteu-vos el nom, que volen "optimitzar" els recursos disponibles en educació.

"Optimitzar" els recursos disponibles vol dir, per una banda, que amb la mateixa plantilla docent, es donaran classes a 12.000 alumnes més. I jo em demano si no seria millor contractar a professorat nou.

Optimitzar també vol dir que es mantindran els mateixos "mòduls prefabricats", o "barracons", si diem les coses pel seu nom. que al curs passat.

I diu que això és "Optimitzar"?

Vist el panorama dels barracons, o de la no contractació de nou professorat, aleshores un pot pensar que, efectivament, el programa de digitalització és la xocolata del lloro.

Estic disposat a acceptar-ho. El eduCAT 1x1 és la xocolata del lloro. Però no és la xocolata del lloro, ni les pipes, que els nens hagin de fer classes a barracons, ni que el professorat hagi de treballar sota criteris d'"optimització" de cost.

O ens creiem que l'educació és fonamental, o no ens ho creiem. O ens creiem que un bon sistema educatiu és una necessitat estructural dels països que funcionen, o no ens ho creiem.

Jo sospito que no s'ho creuen. Sospito que per a determinada gent, l'educació és només el primer filtre per distingir els que poden, dels que no. Els rics dels pobres. La classe, el grup, l'elit, dels que sempre seran rics, de la resta, que sempre seran pobres. L'educació no és una necessitat estructural de les nacions que funcionen. No. És un privilegi dels poderosos, dels que poden enviar els seus fills a bones escoles privades. Escoles que no tenen aquests problemes de plantilles curtes. Escoles que, per descomptat, no saben què és un barracó ni un mòdul prefabricat. Escoles on l'ordinador i els mitjans digitals fa molt temps que han estat introduïts de forma eficient.

Per això envien els seus fills a bons centres privats. En alguna cosa han de gastar els seus sous. I miri, a mi em sembla bé. És una gran cosa tenir centres educatius que funcionen, que tenen mitjans, dels que surten infants i joves ben preparats i competitius.

Però encara hi hauria una cosa millor, penso jo: i és que el conjunt del sistema educatiu del país, les escoles públiques, concertades i privades, totes elles fossin excel·lents. No atenent a un criteri econòmic, sinó, més aviat, atenent a un criteri ètic, és dir, que els infants i els joves rebessin una bona educació i formació, amb mitjans suficients tant humans com materials. Que tots els infants i els joves tinguin unes oportunitats similars de formar-se. Que no es malbarati el capital humà del jovent per no poder disposar d'un sistema educatiu públic i gratuït suficient.

Una de les decepcions més grans del govern d'Entesa va ser que any rere any, es va veure incrementat el nombre de barracons. Però, si més no, les plantilles s'adaptaven al creixement de la població escolar. I, més mal que bé, tot sigui dit, es va encetar un programa de digitalització que era, sens dubte, molt millorable. Però es va iniciar.

Doncs avui veiem que tot allò se'n va per l'aigüera. No hi han quartos, diuen. Potser és veritat, potser no hi han calers. Però sabeu una cosa? l'educació pública, o ens la creiem o no ens la creiem. O ets d'esquerres, o ets de dretes.

I em temo molt que els que hi han ara, no se la creuen.
Publica un comentari a l'entrada