Vetlla de la Diada

Demà és 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya.

Ja tinc l'estelada al balcó i ara també penjo l'estelada al bloc. L'estelada és la bandera de combat. El combat incruent, no ha de ser de cap altre forma, per la independència.

Aquest ha estat un any d'efervescència independentista: amb les successives onades de els consultes sobiranistes, amb la mobilització per les iniciatives legislatives per demanar el referèndum d'autodeterminació, amb l'enèrgica resposta popular a la sentència contra l'estatut. Avui encara hi han a moltes finestres i balcons senyeres i estelades que hi són des d'aleshores.

Fruit d'aquesta efervescència aquest any ha vist el sorgiment de nous partits independentistes i la sensació de fi d'etapa és evident. Tanmateix, és cert que ara mateix aquesta efervescència independentista també sembla acompanyada d'un cert grau de confusió i d'una forma arriscada es marquen moltes fites per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Sens dubte que un tomb independentista al Parlament seria quelcom d'extraordinari. Però potser és més realista suposar que les inèrcies electorals són importants i que no hi hauran grans variacions.

Tanmateix, formulo el desig que el nombre de diputats de partits independentistes superi el límit de 23 que és el màxim assolit per ERC fa set anys.

Així sigui. Avui vetlla de la Diada, al Fossar de les Moreres, on no s'hi enterra a cap traïdor, recordarem als que han mort per defensar la llibertat del Poble de Catalunya.

Demà serà un dia de festa i de reivindicació. Avui i demà, la lluita continua.

Visca Catalunya Lliure!