diumenge, 15 de febrer de 2009

El conte de la Vanguardia

Avui el suplement central d'economia de "La Vanguardia" obria amb un conte de ciència ...ficció? del seu col·laborador Andy Robinson. La cosa anava del següent: l'acció se situa en un futur proper, posem 2014. A la Puerta del Sol de Madrid s'està celebrant l'entrada de l'any nou. L'any anterior el "Partido Pesetero" (PP!!!) ha guanyat les eleccions per amplia majoria. En el seu programa, la sortida del sistema Euro i el retorn de la pesseta. Amb el canvi d'any s'abandona la moneda única.

Per saludar l'any la gent crema espontàniament bitllets de 5 euros. Se saluda el retorn de la vella pesseta però les males notícies arriben quan encara cremen els eurobitllets. Es produeix una devaluació de la pesseta to just recuperada, la devaluacions es repeteixen durant els següents dies. La gent entèn que sortir de la nau europea tindrà un preu.

La devaluació va acompanyada d'un altre efecte, una inflació creixent, l'hiperinflació. Tot puja de preu. Els preus en pessetes assoleixen valors mai vistos. La dependència energètica de l'exterior, cal comprar l'energia, repercuteix en tot. El pagament del deute cal fer-lo en euros, la compra a l'exterior cal fer-la en euros. Uns anys més tard, des de l'exterior és molt més fàcil comprar i reneix l'activitat constructora a les costes. Antigues urbanitzacions que mai van ser acabades ara veuen com tornen els paletes. Un xalet amb terreny a primera línia de mar costa al canvi uns 7000€ i els britànics tornen per a comprar un lloc on jubilar-se. Cert turisme reneix quan pocs anys abans s'havia clausurat la darrera línia aèria regular entre les illes britàniques i les balears.

Tanmateix, el pagament dels deutes, el sistema desballestat, els gravíssims problemes estructurals no resolts fan que el panorama sigui negre. El conte acaba així. No hi ha final feliç.

Bé, potser alguna part de la història no casa ben bé amb el que ha publicat "La Vanguardia" avui. He llegit el conte aquest fora de casa i no he comprat el diari, o sigui que el que escric és de memòria. Però la idea del conte és aquesta.

El que trobo brutal no és el conte en si, que Déu n'hi do. El que és brutal és que un conte com aquest ocupi la portada del suplement d'economia de "La Vanguardia".

Es tracta d'explicar molt clarament perquè no convé sortir de l'Euro. Perquè malgrat tot cal seguir-hi. I també del perill d'una possible expulsió del sistema de moneda únic. Improbable. Perquè el deute amb la UE està en euros. Possible? perquè no? Només cal que a UE valori què li surt més barat: Seguir abocant diners a la península ibèrica? o fer bones les paraules de Winston Churchill: "Àfrica comença als Pirineus"? i el perdut, perdut, i prou.
Publica un comentari a l'entrada