diumenge, 9 de novembre de 2008

ja te cadira

El ZP està contentissim! al final el Sarko li deixa una cadira! Amb aquest acte generós per part del marit de la Bruni el cinema còmic gaudirà de la divertida escena de veure als capitostos mundials asseguts a còmodes butaques i al ZP, a una taula del costat, menjant patates i "ganxitos" assegut a la cadira plegable de càmping del xòfer del Sarko. Extraordinari.

Efectivament, ZP no hi pintava res a aquesta reunió i només hi volia anar per sortir a la foto. Fixem-nos que un cop garantit un lloc per aposentar el cul, ara la preocupació és saber què dir en l'improbable cas que li deixin el micro. Per això, el ZP ara demana idees i suggeriments. Fa una setmana no tenia res a dir. Avui, si el Mariano té una mica de gràcia en vendre-ho, fins hi tot podria ser que el ZP li defensés el discurs.

Tanmateix, hi ha qui està inflat d'alegria "Pel reconeixement internacional que això suposa". Efectivament, aquest és un gran any pels espanyols: Eurocopa i G20 (encara que amb cadira de càmping prestada). No es pot demanar més.

Ara bé, utilitat pràctica d'aquesta participació estel·lar? a mi em fa l'efecte que no servirà per res. Llevat de, potser, per a brindar al personal una nova escena còmica del gran Mr. Bean ZP.

Seria un espectacle molt divertit si no fos que la crisi no fa riure. És una llàstima que Magneti Marelli hagi presentat un ERO temporal que afectarà uns 800 treballadors. Si més no, els queda el consol de saber que el ZP podrà picar canapès a la mateixa taula que la Merkel.

Però no. No fa riure.

Llàstima que els governs dels Països Espoliats no tinguin capacitat real per a fer res i, en canvi, tinguem que empassar-nos com es perd el temps d'aquesta forma i com es dilapiden diners públic en plans de "rescat" per financers.

El ZP li en deu una al Sarko, però compte, que el Sarko també ens fa favors: La presidència francesa de la UE ha revitalitzat el Procés de Barcelona de 1995 i l'ha reencarnat en la Unió per a la Mediterrània, que posarà el seu quarter general al Cap i Casal del Principat.

l'Hereu i el Moratinos estaven molt contents. Jo, com a ciutadà ras, no tinc gaire clar quin profit en treurem. Ja veurem si això serveix per alguna cosa o només per a retirar de l'ús públic els jardins del palau de Pedralbes.

Per acabar, una bona notícia: Puigcercós va anunciar en l'acte final del Correllengua a Perpinyà que El Consell General dels Pirineus Orientals (la cosa més semblant a un govern autònom de Catalunya Nord) passarà a formar part de l'Institut Ramon Llull, l'organisme encarregat de projectar la cultura i la llengua catalanes arreu del món. En aquest moment, formen part de manera directa o indirecta de l'IRL els governs del Principat, Les Illes Balears, Andorra, i a partir de desembre, també Catalunya Nord.

El 7 de novembre de 1659, és dir fa 349 anys, es va signar el Tractat dels Pirineus entre Castella i França, pel qual se separava Catalunya Nord del Principat i els Pirineus que fins llavors havien estat columna vertebral i bressol de Catalunya esdevenien, de cop, frontera artificial que partia Catalunya en dos estats.

349 anys després encara som aquí. A banda i banda d'una frontera que és mentida. 349 anys després, ja és hora d'esborrar el Tractat dels Pirineus.
Publica un comentari a l'entrada