Què passaria sí...

 A pilota passada, el resultat de les eleccions europees permeten rumiar sobre moltes coses. En poso una: la circumscripció electoral és única i, a diferència de les eleccions al "Congreso", aquestes no es veuen distorsionades per les circumscripcions provincials. A Europa tots els vots valen igual. A mi em sembla el més just, tenint en compte que els diputats segueixen la disciplina de partit i, per tant, en cap cas representen als votants de la seva província. Més aviat és just el contrari: sotmeten els vots dels ciutadans de la província respectiva als dictats de les direccions madrilenyes.

Amb aquesta lògica de circumscripció única resulta que els 61 diputats de l'estat espanyol han quedat repartits així:

22, PP; 20, PSOE; 6, Vox; 3, Ara Repúbliques; 3, Sumar; 3, SALF; 2, Podem; 1, Junts; 1, CEUS.

Vaig a fer un joc: què passaria si en lloc de 61 diputats, en considerés 350, com al congreso. 

He de multiplicar el nombre de diputats de cada partit per 5.74, i obtinc:

PP, 126; PSOE, 115; Vox, 34; Ara Repúbliques, 17; Sumar, 17; SALF, 17; Podem, 11; Junts 6, CEUS, 6. En total 349. Perdo un diputat pels arrodoniments. No afecta gaire.

És interessant comparar amb els resultats actuals al "congreso"

PP, 137 diputats; PSOE, 121; Vox, 33, Bildu+ERC+BNG, 14;  Sumar, 27; Podem, 4; Junts, 7, SALF no té representació al Congreso, tot i que  probablement Vox sigui el partit més afí.

El que s'observa és que PSOE i PP estan inflats. La resta de partits més o  menys al voltant els mateixos escons, alguns per sobre i d'altres per sota. Destaca la pèrdua de suports de Sumar, que en part sembla que tornen a Podemos; i l'aparició de SALF que, segurament, es pot interpretar com un increment important de l'extrema dreta.

Amb totes les  objeccions que es puguin fer, aquest joc il·lustra que el sistema d'eleccions per circumscripcions provincials afavoreix a PP i PSOE que estan inflats, i castiga als tercers. Tradicionalment, el tercer era el partit comunista, i ara és Vox. El sistema de circumscripció única no afecta als partits locals quan són capaços de disputar el primer lloc provincial als partits  d'abast estatal. De fet, la circumscripció única pot afavorir-los lleugerament quan les províncies amb més implantació dels partits locals estan molt poblades, perquè en aquest cas, els vots no es veuen penalitzats.

En fi, els sistemes de "representació" democràtica mai seran tan purament democràtics com la veu i el vot de cada individu particular (només jo em puc representar a mi mateix). Acceptant una certa cessió, àdhuc  pèrdua de sobirania personal, els sistemes representatius podrien ser una bona aproximació a la participació dels particulars als afers comunitaris. 

Però, és clar,  aquesta representació es limita a votar un cop cada quatre anys, en llistes tancades dissenyades per a servir als interessos de les cúpules dels partits, i amb una representació que depèn del lloc on es vota. Tot això sense parlar de les interferències dels poders de l'estat, com el judicial, en la prohibició de les llistes, o el seu disseny, o la tria dels candidats o, directament, dificultar subreptíciament el vot des de l'estranger per a perjudicar o afavorir a determinats partits, o la intervenció dels Parlaments prohibint debats o tramitacions de lleis.

La democràcia és una gran idea. Els "sistemes democràtics", en canvi, en són la perversió.  Els catalans en podríem escriure un llibre. 

Prou. Només era el joc del "què passaria sí..."