divendres, 14 de desembre de 2018

Turull, ingressat a la infermeria de Lledoners

Ho deia fa uns dies : jo no faria vaga de fam.

Si la fes, no la portaria fins a les últimes conseqüències.

Espero, de tot cor, que ni Turull, ni Forn, ni Jordi Sànchez, ni Rull arribin a aquests extrems.

Per mi deixar-ho estar ara mateix estaria bé. La protesta ja està feta. De veritat, no crec que calgui posar la salut en joc d'aquesta forma.

Dit això, respecto la seva acció i em solidaritzo amb tots quatre.

Aquesta tarda s'ha sabut que Jordi Turull,  que ja porta catorze dies de vaga de fam ha estat ingressat a la infermeria de la presó de Lledoners.

Personalment, sento ràbia per aquest fet.

Però més enllà de la ràbia que em causa, el fet, en si, és inacceptable. És humanament inacceptable.

Perquè a cada dia que passa, la vaga de fam deixa una marca en el cos de Turull, Rull, Sànchez i Forn.

I no. No es tracta de que Turull  i la resta poden trencar la vaga en qualsevol moment. Per mi, estaria bé i ho aplaudiria, però no es tracta d'això.

Es tracta de que s'està cometent un abús flagrant i una violació dels drets humans. Els culpables són els que havent de resoldre uns recursos en un plaç de trenta dies porten prop d'un any amb els recursos a l'infern d'un calaix.

Aquests són els culpables.

Són els culpables que bones persones estiguin segrestades, són els culpables del seu deteriorament físic. Són els culpables de crims contra la humanitat.

Trigarem més o menys, però els culpables seran castigats. Ni perdonarem, ni  oblidarem.

I vull pensar, que arribat el moment, els alliberarem, que ho farem aviat, que aquest sacrifici que estan fent serveix per alguna cosa.

Vull pensar que tenim dignitat com a poble i que aquesta vergonya de les presons no pot durar gaire. Vull pensar que tot el que sentim avui ha de servir per a mobilitzar-nos de forma efectiva per alliberar-los i alliberar-nos. Vull pensar que ho hem de fer aviat. Comença a ser urgent : el temps passa massa ràpid per als nostres que estan en vaga de fam.