Quatre ratlles al passaport

Quan vaig sentir la notícia ahir, no m'ho podia creure:

A l'Anthony Corey Sánchez, 16 anys, li han denegat el passaport perquè a la signatura hi posa quatre barres. Resulta que és veritat. Encara em costa de creure:



La cosa té suc. Resulta que el DNI ja té aquesta signatura amb quatre barres. Però al passaport no li ho accepten. O sigui, el funcionari diu que la signatura que té al seu DNI no pot ser la mateixa que al passaport. Estan sonats.

Aquest cas vergonyós il·lustra moltes coses:

La diferència entre identitat (nacional) i nacionalisme.

Identitat nacional, i més en un noi de setze anys, és una construcció personal. Anthony sap qui és o, si més no, està en el procés, està construint la seva personalitat i la seva identitat, i ho fa ell. Créixer és justament això. Definir-se. Enriquir el jo.

Nacionalisme, i de la pitjor espècie, el supremacista, en canvi, és exactament el que van demostrar els funcionaris de passaports. Van venir a dir-li, a partir d'una vergonyosa i patètica argumentació "legal", que la seva identitat estava malament. Que la seva signatura, una de les expressions més nítides de la identitat personal, no era "bona". Els nacionalismes supremacistes com l'espanyol neguen les identitats (en particular, les nacionals) de tots aquells que no s'ajusten exactament a la "identitat perfecta" del seu ideal nacionalista.

EL supremacisme és un racisme. Repetim-ho. I m'hi jugo un pèsol a que va ajudar a aquesta exhibició de supremacisme del funcionari que l'Anthony fos jove, mulat i català. Català com l'Anthony entén que ha de ser-ho als seus setze anys. Per exemple, amb una signatura amb quatre línies rubricant.

També il·lustra més coses: la infinita estupidesa del nacionalisme espanyol que esdevé a cada dia que passa el major garant de la independència de Catalunya.

Il·lustra com la policia espanyola ha triat actuar com una força de comissariat polític, en comptes de com un servei públic. Tot i que hom sospita que mai ha tingut gaire vocació de servei i sí, en canvi, una tendència a l'ostentació tot sovint fanfarrona de "l'autoritat". Ara, a més, dins del procés d'independència de Catalunya trien fer de repressors i comissaris polítics.

I també il·lustra la mala llet. La mala bava. Les ganes de voler fotre i tocar els collons. La mala ànima de perjudicar a una família que volia anar-se'n de viatge a veure als avis, a l'altra punta del món.

I tot plegat, per què? He exposat raons, però és més senzill que això: perquè al final, aquest funcionari dels passaports només és una mala persona.

Sí, Anthony, no oblidis mai aquesta lliçó. El món n'és ple de males bèsties.

Però no deixis mai que et canviïn. Sigues tu mateix. Fes el teu camí. Seràs millor que ells.