Jo no tinc rei. Parlo per mi que és per l'únic que puc parlar. No en tinc. No és per una qüestió de legalitats. És per una qüestió de conviccions: jo soc un ciutadà, no un súbdit. És una actitud, un convenciment, un saber qui soc jo mateix i com crec que he de relacionar-me amb els altres.
Estic segur que som molts els que no tenim rei.
Els reis estan molt bé als contes i al cinema. Són personatges molt interessants i "el Senyor dels Anells", o "Joc de trons" no serien el mateix sense el concepte monàrquic. Però tan emocionants que són a la ficció, a la realitat millor que no hi siguin. Reis no, gràcies.
Jo crec que no hi haurà un sol analista polític que no estigui d'acord amb que l'abdicació del Borbó està directament connectada amb el procés d'independència de Catalunya i els resultats electorals del passat 25 de maig.
Ara bé, llavors venen les discrepàncies: n'hi han que hi veuen un pla perfectament calculat que inclou reformes constitucionals i d'altres que diran que l'home porta un disgust tan gran que al final no li ha quedat més que abdicar per anar-se'n a Botswana amb la Corinna a caçar elefants a veure si se li passa l'ensopiment. Qui sap.
A mi em sembla que és indubtable que l'abdicació respon a un pla. Però no crec que el pla sigui gaire sofisticat i, per descomptat, no inclou reformes constitucionals. A mi em sembla que, senzillament, volen aprofitar que el príncep "no està cremat" i la seva persona per impulsar una campanya de patriotisme espanyol que farà que tot torni als marges d'on mai hauria d'haver sortit.
No crec que vagin molt més enllà. No poden. El seu plantejament és que "els espanyols" són súbdits vocacionals. Ep! i que potser no van del tot desencaminats! i que la idea que Espanya només pot ser una monarquia es transmet pels gens. Quina bajanada! Doncs no. S'ho creuen. Les elits espanyoles menyspreen profundament al poble espanyol. Al meu parer, creuen que en tenen prou amb un senyor que "no està cremat", una campanya als mitjans i unes lluïdes cerimònies de coronació per a fer que tot s'encarrili. Qui no voldria ser espanyol amb un rei tan jove i bufó i una reina tan guai i txatxi-piruli? Com deien aquells, nosaltres sempre hem d'estar alegres, que si ploràvem, fem plorar el Rei. Olé tu.
Tu diràs que no i jo que sí. Que s'ho creuen, tu.
S'equivoquen. I molt. Començant pel fet que no es pot menysprear la gent. Continuant amb que el príncep potser no està gaire cremat, però la monarquia com a institució està ben socarrimada. La prova, per mi, són les concentracions davant els ajuntaments que s'han convocat des de les xarxes socials i que han tingut una resposta prou important. Evidentment que amb això no s'impedirà la coronació de Felip VI, però el Borbó faria bé de recordar que el seu regnat du plom a l'ala. La gent no té la por que hi havia al 75.
I no passa res. No hi haurà reformes constitucionals ni mandangues similars. Això no entra en el programa del PPSOE. Ells creuen que amb una mica de show als espanyols (catalans inclosos, per descomptat) els caurà la baba i tot tornarà a ser com abans.
És per això, que cal seguir sense allunyar-se un mil·límetre del camí traçat. El proper 9 de novembre a Catalunya es vota. Es vota per la independència. Ens cal un doble sí absolutament majoritari. Indiscutible. Un doble sí per guanyar d'una vegada el dret -ja en tenim l'actitud i el convenciment, però ens falta el dret, la llei- a ser ciutadans lliures.
El 9N votarem per ser ciutadans lliures en una República Catalana Lliure. I encetarem un procés constituent, com a ciutadans lliures, per a definir com serà la República.
A Madrid, mentrestant, que coronin a qui vulguin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada