dijous, 19 de juny de 2014

Anar a Can Felip

Jo ho veig així: la monarquia és una cosa molt carca i molt antiga.

Però alguna cosa bona té que sigui, justament, tan carca i antiga, i és que es recuperaran formes de fer i de parlar pròpies d'èpoques passades.

Per exemple, aquesta: Anar a Can Felip.

Què és això d'anar a Can Felip? doncs ni més ni menys que anar a cagar.

Amb la derrota a la guerra de Successió, els espanyols van obligar a posar el número 100 a les comunes (com li deien al water en aquella època) públiques, per fer mofa del Consell de Cent de Barcelona que s'havia oposat al Felip V.

Però la gent li va donar la volta a l'ofensa i es va estendre el costum de referir-se a Can Felip com el lloc on anar de ventre.

És entendridor que tres cents anys després, el concepte Can Felip torni a recuperar plenament la seva vigència. Justament aquesta nit, el "Campechano" signa la llei per la que abdica, dic jo que el "Preparado" (el "Gafe", segons d'altres) entrarà en funcions d'immediat, no? Doncs mira, aquesta nit ja podràs anar a Can Felip i quedar-te ben a gust.

I és que aquestes coses convé tenir-les present i recuperar-les. Posar-li Felip a l'hereu de la corona ja era tota una declaració d'intencions. Ves per on, el sentit de l'humor també ve de lluny.

Per il·lustrar us porto aquesta imatge amb la que els amics del Terra d'Escudella (un restaurant del rotllo indepe i esquerranós de Sants) expliquen això mateix que he comentat, però ells, a més, ho fan enganxant la imatge a la porta del lavabo, que és on més sentit té.

Ah, per cert, al Terra D'Escudella s'hi menja molt bé, cuina casolana i de mercat, molt bé de preu i un ambient ben agradable.

Un lloc on atipar-se de valent i a l'endemà, a desmenjar al Can Felip de guàrdia més proper.

Avui l'apunt m'ha sortit escatològic però, filles meves i fills meus, no m'hi he pogut estar.

Hi han coses, com la monarquia, que fan cagar.

Amb perdó.

Publica un comentari a l'entrada