dilluns, 7 d’abril de 2014

No a tot!

Fem una juguesca: diran que no a tot. A Madrid diran que de consulta, res.

D'acord, apostar sobre això és gairebé com dir que de nit és fosc, i que en acabada la nit, surt el sol.

Tanmateix,  pot ser bonic escoltar Marta Rovira, Jordi Turull i Joan Herrera defensar aquesta petició. No tinc cap dubte que estaran a l'alçada.  Com en el seu moment, quan la defensa de l'estatut del 2005, hi van saber estar Artur Mas, Manuela de Madre i Josep-Lluís Carod-Rovira.

A diferència d'aquell envit, però, avui sabem perfectament quin serà el resultat. Serà un no rotund. Sabem que no seran escoltats i podem sospitar que la majoria del congrés espanyol tractarà d'humiliar als diputats catalans.

Sabem també que els diputats del PSC votaran en contra de la petició del Parlament. Quin paperot.

La representació de demà, no per esperada deixa de tenir una missió. Es tracta de mostrar al món que l'estat espanyol nega l'existència de la identitat nacional catalana; i també que nega als ciutadans -als d'aquí, però també als d'allà- el dret a decidir.

Els independentistes esperem -i estem segurs d'obtenir- un no rotund. Un nou cop de porta que tanqui portes i ensorri ponts. Que sigui el govern espanyol el que faci la feina bruta de dinamitar les ofertes de diàleg, i que ho faci als ulls del món.

Catalunya es va desenganxant de forma inexorable de l'estat espanyol i fets com els que s'esdevindran demà només fan que confirmar-ho. No hi ha marxa enrere i a l'horitzó es dibuixa cada cop de forma més evident la declaració unilateral d'independència.

Demà, seguint la metàfora de  la CUP, m'aniré a l'estació del tren, a esperar la tornada de l'expedició catalana. A diferència dels cupaires, però, crec que la  representació de demà no haurà estat en va: el món ho veurà.

Que no s'estranyi ningú, doncs, quan la DUI arribi.
Publica un comentari a l'entrada