divendres, 25 d’abril de 2014

win-win?

De tant en tant algun personatge públic posa de moda, volent-ho o sense voler, una expressió.

Per exemple, Jordi Pujol va posar de moda la "pedagogia" i "fer pedagogia". A mi, aquesta expressió mai em va agradar gaire. No podia deixar d'imaginar-me als receptors del "fet pedagògic" com infants. Com joves inexperts. Em xocava que s'apliqués aquesta "pedagogia" a adults. Tanmateix, l'expressió va fer fortuna i des d'aleshores que polítics i no polítics "fan pedagogia" de les qüestions més diverses.

Doncs bé, ahir el president Mas va ser al nou programa ".CAT" de TV de Catalunya. No vaig seguir el programa des de l'inici però vaig ser a temps de veure una part de l'entrevista, de la xerrada del President amb els convidats al debat, i del debat final entre els convidats.

Obro parèntesi. Crec que el programa va estar prou bé. Calen programes així. M'agrada molt l'estil de l'Ariadna Oltra (i FB). He de dir, però, que no tinc gaire clar que tots els convidats fossin els més adequats. Crec que la part del debat pot millorar. Tanco parèntesi.

Al que anava. Ahir el President va dir que el procés sobiranista no ha d'acabar amb vencedors i vençuts. Que ha de ser un procés "win-win" ("guanyar-guanyar") .

Win-Win és un concepte, per dir-ho d'alguna forma, que es fa servir sovint en entorns empresarials. A les grans corporacions, i a les empreses "modernes" es fa servir un llenguatge característic: no es parla de treballadors, es parla de col·laboradors; es parla de com negociar correctament i del guanyar-guanyar; es parla d'ètica empresarial, de conciliació familiar, de competències socials i habilitats; és parla de sinergies... La meva favorita és la que diu que el treballador "és el nostre actiu més valuós".

No, si parlar es parla molt, però el cas és que a la que hom porta alguns anys en aquests entorns, tota aquesta xerrameca acaba relliscant-li.

Jo no diré que a algun lloc del món no pugui haver-hi qui s'ho creu sincerament. Segur que hi ha algú. Sempre hi ha gent per tot. Però em sembla que som majoria els que pensem que aquesta xerrameca és, en general, buida.

El motiu pel que a alguns (pocs) llocs els drets dels treballadors es respecten acostuma a ser que els treballadors d'aquell lloc estan organitzats i són solidaris entre ells. No és per "Win-Win", és per equilibri de forces.

El "win-win" entre una empresa i un proveïdor, o entre una empresa i el seu client depèn, sobretot, de qui és el més fort i qui pot imposar condicions a qui i que una d'aquestes condicions sigui que, a més, has de fer petons i dir que t'agrada. Digues-li win-win.

Si hi ha un món fals i mentider, on l'aparença i la imatge ho és tot; i els interessos i les punyalades per l'esquena són la norma és el món corporatiu. No em convenceran del contrari. Repeteixo: només la unitat i fermesa dels treballadors garanteix que es respectin els seus drets, només la unitat i fermesa de tots els treballadors d'un sector, d'un país, de tot el món, garanteix l'assoliment de nous drets.

Win-Win és un llenguatge que entenen les corporacions, i segurament aquest llenguatge és adequat per adreçar-se al "Gobierno de España". No ens enganyem. Avui el conflicte entre "Generalitat de Catalunya S.A.", actualment dins del grup "Gobierno de España S.A." -tots dos són grans grups de serveis, tots dos són corporacions en fallida- al seu torn integrat al grup "European Union Inc." és, essencialment, una reorganització de l'organigrama del grup "UE Inc.", si més no des del punt de vista del consell d'administració català, i un conflicte disciplinari intern, segons l'espanyol.

Són punts de vista. Avui un representant de la CUP n'oferia un altre: aquest no és un conflicte corporatiu. Aquest és un conflicte polític, de democràcia, de reconeixement de sobiranies i de legitimitats. Coincideixo. Afegiria: és un conflicte amb dimensions psicològiques perquè estem parlant d'una tensió entre la identitat nacional catalana que busca sobreviure enfront de la pressió del nacionalisme espanyol que pretén imposar al cap de cadascun de nosaltres una identitat nacional "correcta", que ens converteixi en "bons espanyols". Per això, Wert vol "espanyolitzar" als nens catalans. Essent això prioritari. ¿Qui vol ciutadans cultes, lliures i crítics quan amb la "formació" adequada i molt millor de preu es pot obtenir ma d'obra barata, acrítica, manipulable i disposada a llançar-se daltabaix d'un barranc al crit de "viva España"? o era "arriba"?

I un recordatori, això del Win-Win està molt bé, però és una estratègia que, amb forces equilibrades, només funciona si és compartida i jo diria que, de moment, a Madrid no la comparteixen. Ells creuen que les forces no estan equilibrades. A Madrid creuen els forts són ells i a Barcelona hi som els dèbils. No hi ha res a negociar per part seva. Només s'acceptarà la rendició incondicional i el lliurament de les armes. Ai no, que això últim és amb els bascos.

Proposar el Win-Win a qui encara es creu que Espanya és l'Imperi Galàctic i no una empresa en fallida del grup EU Inc. és una pèrdua de temps.

A més, que no és aquesta la nostra força. No s'equivoqui, President, em sembla molt bé que vostè es pensi que això és una reorganització d'EU Inc. És cert. També ho és. Però recordi qe si vostè és el President del consell d'administració del grup "Generalitat de Catalunya S.A." també ho és del seu comitè d'Empresa. No és una bona combinació de rols però és la que hi ha.

Si alguna cosa he après amb els anys de participar en un comitè d'empresa és que la força d'un comitè és la mobilització dels treballadors. En definitiva, el comitè no és mes que la representació dels treballadors. No és el comitè qui lluita, és la plantilla. El comitè, com a molt, proposa, canalitza i organitza (i sempre, sempre, escolta i ret comptes a la pantilla), però la força és la unitat i la mobilització dels treballadors.

L'autèntica força de negociació de Catalunya és la unitat i la mobilització del seu poble, dels seus ciutadans, del joves, dels vells, dels homes i dones, dels treballadors.

És la nostra força i és amb la que haurà de comptar, President.

Compta amb una gran força, President.
Publica un comentari a l'entrada