diumenge, 5 de gener de 2014

MItjans, manipulació i Independència.

La festa de Reis representa l'assalt final de les festes de Nadal. El darrer gran àpat familiar abans de la tornada a l'escola i a la feina. Per a moltes famílies és l'última reunió abans que no passi molt de temps fins que tornin a reunir-se, potser tot un any.

Segons Fernández Díaz, ministre del PP, enguany moltes famílies no s'han reunit perquè el procés d'Independència de Catalunya les ha trencat.

Home, la veritat és que un clàssic de les reunions familiars del Nadal són justament les discussions -i perdonin la ironia, així que se'm fa difícil pensar que per aquesta qüestió les famílies deixin de reunir-se. Més aviat crec que si deixen de reunir-se és per problemes de fons -tipus l'herència de la tieta- i si algú diu que el problema és la independència li diré que em sembla una excusa molt pobre.

En tot cas, la notícia s'afegeix a la llarga llista de notícies que des dels mitjans espanyols assenyalen la Independència de Catalunya com la font de tots els mals i totes les desgràcies passades, presents i futures.

Noticies que tenen una resposta des dels mitjans favorables a la Independència, que a la seva vegada serveixen notícies que mostren la Independència de Catalunya com la solució als problemes de país.

Crec que cal fer un aclariment abans de seguir: no soc gaire de tele. Soc molt més d'informar-me per Internet. Si poso la tele, gairebé segur que vaig a parar al 3-24 i les seves rodes informatives, o a la música de RAC105 TV. Normalment, però, si la tele ja està posada a casa és amb programació infantil: Clan TV, Boeing o Disney Channel. Algun dia caldrà parlar d'aquests canals infantils i els missatges que transmeten.

Dit això, justament els mitjans públics i el tractament que estan donant a la independència ha estat el motiu d'una conversa en família durant un d'aquests àpats de Nadal i d'un petit debat amb amics al Facebook.

Les preguntes que ens fem: Hi ha manipulació informativa als mitjans sobre el procés de Independència? En quina mesura manipulen? Quin hauria de ser el paper dels mitjans públics?

Els mitjans de comunicació tradicionals, diaris, ràdios i TV, són canals unidireccionals on un parla i molts escolten. L'emissor te tot el control sobre el missatge.

En quin punt els missatges enviats passa a ser manipulació? per mi aquesta és la clau. Simplificant, jo puc ser d'esquerres o de dretes i això es tradueix en  que hi han notícies que per mi seran importants o no, més bones o més dolentes.  Un mitjà públic hauria de posar a l'abast les informacions i, al meu entendre, és acceptable que aquestes es presentin des d'una determinada òptica.  En definitiva, una cadena pot tenir una línia editorial i un periodista concret pot tenir la seva pròpia ideologia.

Quina  hauria de ser la línia editorial d'un canal públic? La resposta no és fàcil. Opino que hauria d'anar en la línia de respectar la pluralitat del públic que amb els seus imposts les sustenta. A la pràctica, això es tradueix més que res, en comissions de control parlamentari i en consells de direcció on es replica la distribució d'escons del Parlament.

El model anterior té una pega important: la complexitat de les societats és major que la seva estructura electoral. A més d'un perill: el discurs del canal públic passa a estar controlat pel partit o coalició amb majoria absoluta al consell d'administració de l'ens.

Tot i les consideracions anteriors, un canal pot no ser gaire plural i tenir una línia editorial ben definida, diguem que d'esquerres, o de dretes, però això no vol dir que sigui manip ulador.

Quan es manipula? quan es menteix, s'oculta informació, o es tergiversa, o quan la programació es serveix amb intenció de fer propaganda d'una idea, o de desacreditar-ne una altre.

Tornem de nou al principi: la forma com els mitjans informatius estan tractant el procés d'Independència de Catalunya. Per una banda els canals públics de l'estat, dominats pel PP que compta amb majoria absoluta al "Congreso", i amb un PSOE també oposat a la Independència, estan servint informació que dibuixa la Independència de Catalunya com un fet catastròfic.

Per l'altra, els canals públics de la Generalitat, amb una CiU amb majoria relativa, on Unió es resisteix a declarar-se independentista, i amb el suport d'ERC que, tanmateix, encara es manté fora del govern (però probablement hi entrarà) en que se serveixen notícies que mostren la Independència com un objectiu esperançador. Cal dir que la distribució de forces al Parlament Catalá  és molt més equilirada que la del "Congreso".

La qüestió és si uns i altres estan ultra-passant la ratlla del que en podríem dir una "línia editorial", per ficar-se en el terreny de la manipulació.

No és tan senzill manipular des d'una cadena: En general, la gent no segueix exclusivament una cadena. També cal tenir en compte que hom tria el que veu. Una reflexió: la tendència general és escoltar i veure allò que es vol escoltar o que confirma les pròpies opinions. No estem tan indefensos a la manipulació. Ara bé, potser ja ens va bé deixar-nos manipular. És més senzill que anar a la recerca de punts de vista diferents i tractar d'escoltar, al menys, els seus arguments.

Els canals públics estatals estan manipulant? podrien manipular? No ho se, no veig tanta tele, pero el cas de Canal 9, la TV Valenciana, em fa pensar que el PP és prou capaç d'ultra-passar aquesta ratlla i moltes d'altres, si cal. De fet, els "hilillos de plastilina" i les "dos líneas abiertas de investigación" recorden que si algú té experiència en manipular informació des de mitjans públics és precisament el PP.

I TV3 manipula a favor de la independència? No crec que es pugui trobar casos del calibre dels "hilllos de plastlina" a la TV catalana per una rao: CiU no té tanta força. Potser ens hauriem d'anar a l'època de les majories absolutes de Pujol per parlar de situacions de veto a periodistes. D'altra banda, crec que a títol individual hi han periodistes de la casa que estan clarament significats a favor de la Independència.

La  meva opinió és que justament la debilitat de CiU i la pluralitat del bloc independentista fa que si bé a "línia editorial" és sobiranista, no es pugui acusar de manipulació. Van junts i es vigilen entre ells. No és que aquí siguin més bons, és que no tenen un altre remei.

La conclusió, però, és que aquesta situació podria canviar perquè el model és excessivament depenent del sistema de partits. Es parla de la separació de poders com un dels pilars de la democràcia i s'assenyala amb bon criteri que molts dels problemes actuals tenen a veure amb que aquesta separació de poders no existeix.  Jo crec que als tres poders cal afegir-li el quart i que aquest també ha d'estar separat dels altres. No com ara. I amb això no estic dient que no hagin d'haver mitjans públics, el que dic és que han de ser independents per a determinar la seva línia editorial sense haver de retre comptes a interessos privats o de partits.

Per acabar:

Primer, el model de comunicació actual presenta una gran oferta de canals de ràdio i TV de forma que es dilueix l'impacte des canals públics (amb TDT es pot accedir a més de 60 canals). La importància dels canals privats és creixent i aquests no tenen ni tan sols la comissió de control dels partits que, al menys, fiscalitzen les TV públiques. Molts canals privats pertanyen a grups empresarials i financers potents i es pot agrupar un bon nombre dels canals privats en blocs que serveixen interessos concrets. Als canals privats els casos de manipulació són evidents i no només per qüestions polítiques.

Segon, cada cop som més els que preferim informar-nos per Internet. El canal passa a ser bidireccional amb tot el que això suposa d'empoderament ciutadà. Blogs, Wiki, Twitter, Facebook i tota mena de xarxes socials estan esdevenint el cinquè poder que ja, de partença, creix separat del poder polític tradicional i esdevé, ell mateix, un poder polític nou.

Un nou model de comunicació públic és una altre de les coses que caldrà canviar i fer bé a la nova República.
Publica un comentari a l'entrada