dijous, 16 de gener de 2014

La via del 150.2.

La notícia del dia és que avui el Parlament ha aprovat demanar la transferència de la competència per organitzar referèndums, per via de l'article 150.2 de la Constitució Espanyola.

El resultat de la votació ha estat de 87 vots a favor de demanar el traspàs de la competència, per 43 en contra i 3 abstencions. En total 133 vots emesos sobre 135 diputats. És dir, dos diputats han estat absents a la votació.  De fet, se sap que, per malaltia, només un, ja que l'altre -el Paer de Lleida, Àngel Ros- va renunciar ahir a l'acta de diputat, justament per no haver de votar avui.

A favor han votat els diputats de CiU, ERC i ICV, més Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena del PSC. En contra  PP, Ciutadans i la resta de diputats socialistes. Els diputats de la CUP s'han abstingut.

El vot afirmatiu de Geli, Ventura i Elena tindrà conseqüències. Ja les està tenint, començant pel manifest de suport als tres diputats per part d'un centenar de militants socialistes. Alguns de força renom.

Avui ha estat un dia molt dur per a l'actual direcció del PSC que ha vist com la Joventut Socialista feia un comunicat crític demanant d'abstenir-se en la votació d'avui;  que ha vist trencada la disciplina de partit; i que s'ha trobat amb el manifest de suport a aquests tres diputats.

Fa de mal dir què serà del PSC. Sembla que el PSC avui està trencat. Amb una direcció al servei del PSOE i una militància,  les joventuts, i molts ajuntaments, que senten que els hi han canviat el partit.

La qüestió serà veure si darrera d'aquests tres diputats en sortiran més.

En aquest any que tot just s'ha encetat, i que ha de portar a la celebració de la consulta sobre la Independència el proper 9 de novembre (ja veurem en quina forma)  el fet que el PSOE estigui debilitat al Parlament català pot ser un factor a tenir en compte i que aplani el camí. Si al final la consulta pren la forma d'unes plebiscitàries, la fugida dels votants catalanistes de l'antic PSC-PSOE cap a ICV o ERC, o a un hipotètic nou PSC independentista pot decantar clarament el resultat.

L'altre vot que ha causat debat ha estat l'abstenció de la CUP.

Jo no puc posar cap objecció a l'abstenció de la CUP. Per mi, la seva abstenció estàs carregada de sentit i comparteixo aquestes dues idees:
1. és evident que l'estat no transferirà cap competència  i per tant, dit pel broc gros, això és una pèrdua de temps (si és que l'objectiu és trobar algun interlocutor a Madrid).
2. un poble sobirà -i el poble  de Catalunya s'ha proclamat sobirà- no ha de demanar permís a ningú.

Tanmateix, la internacionalització del procés d'independència fa que hi hagin molts mitjans amb l'ull posat a Catalunya. El cas és que la votació d'avuí ha tingut ressò internacional ([1] i [2]).

L'estat no trigarà ni un minut a rebutjar aquesta proposta (sembla que arribarà a Madrid el proper març). El que quedarà clar als mitjans internacionals és que és l'estat el que es nega a la consulta. Dins de l'estratègia del "carregar-se de raons", aquest és un pas que permetrà enviar un missatge internacional molt potent: qui s'oposa a la democràcia és l'estat espanyol. Així ho entendrà l'opinió pública internacional que, en canvi, no entén de sagrades unitats, ni indivisibilitats, ni punyetes per l'estil.

En definitiva, s'està guanyant el suport de l'opinió pública internacional a la declaració d'Independència.

Tenint en compte l'anterior, crec que l'abstenció de la CUP era, fins i tot, necessària. Primer, perquè no posa en perill l'estratègia del "carregar-se de raons"; Segon, perquè posa pressió. No poden haver-hi dilacions -llevat de l'improbable cas que l'estat es despengés amb una oferta de consulta pactada, o que autoritzés el traspàs; Tercer, perquè ens recorda que aquest només és un moviment tàctic, que no estratègic. O dit més bonic: que un poble sobirà no demana permís. Que si es fa així és només per a que l'estat espanyol es posi, un cop més, en evidència.

El pas que s'ha donat avui és important. Caldrà veure quina serà la reacció de l'estat però gairebé es segur que hi haurà un nou cop de porta.

Permeteu-me que faci d'endeví: A Catalunya, mentrestant, s'ha de preparar la llei de consultes pròpia a l'empara de la qual es convocarà la consulta. Es pot preveure que aquesta convocatòria també serà impugnada al Constitucional. Aleshores anirem a les plebiscitàries que es convocaran pel 9 de novembre. El bloc independentista obtindrà la majoria absoluta en vots i escons. En la primera sessió solemne del Parlament, amb presència de la premsa internacional i milers de manifestants independentistes a l'exterior, s'investirà un President i aquest proclamarà la independència. Els governs de Catalunya i Espanya encetaran el procés de negociació de la separació poques setmanes després, que hauran estat de molt alta tensió, quan diversos estats ja hauran reconegut la nova República Catalana i  la UE i els EUA  hauran pressionat per arribar a una resolució ràpida i pacífica del procés de secessió.

Així sigui. Amén.
Publica un comentari a l'entrada