dilluns, 10 de desembre de 2007

Un cop dur.

Han tancat La Carrasqueta i han deixat sense televisió en català el sud del país.

Han tancat La Carrasqueta de nit, sense avisar, com els lladres que són, furtant al poble un mitjà de comunicació del que gaudien des de feia 20 anys. No s'han atrevit a anar-hi de cara, doncs temien trobar-se davant seu, un cop més, al poble defensant els seus drets. La Carrasqueta ha caigut per una atac a traició.

Han tancat La Carrasqueta perquè tenen por als que pensen, i parlen i actuen com ells no volen.

Han fet callar un mitjà de comunicació perquè és lliure o, si més no, no està al seu servei.

No s'aturaran aquí. Provaran de tancar la resta de repetidors.

Han fet el que els dona vots: atacar la unitat de la llengua; atacar l'espai comunicacional del país. Ells diuen que no. Que tot ha estat legal i amb una sentència judicial.

Potser tenen raó els que diuen que s'ha pecat d'innocència. Certament, costa de creure un acte de censura com el d'avui. Potser ha estat innocència. Potser ha estat falta de memòria: un govern espanyol, del PSOE, va tapar amb un senyal interferent el naixement del canal 33. En aquell cas també hi havia una legalitat darrera. Com avui. Tot era legal.

També eren legals els forns crematoris. Si més no, sota la legalitat nazi.

Ara caldrà esperar que les negociacions per a la reciprocitat amb el Canal 9 acabin amb algun resultat positiu. Tanmateix, perdem. Perdem perquè, com a molt, de tots els canals de la Corpo que estaven arribant al País Valencià, només es podrà rebre TV3. S'hauran acabat el 33, el K3, i els digitals, el 300, o el 3/24. Aquest és l'acord de mínims al que es va arribar.

De moment, però, TV3 ja no es veu a Alacant. I de la reciprocitat encara n'haurem de parlar. Avui ningú pot dir quan tornarà a poder-se veure TV3 al sud del país.

Són uns traïdors. Seria un greu error donar per suposat que no posaran nous impediments i que, inclús, aquest podria ser el final per a la solució legal. No. Ells no volen un pensament diferent de l'únic.

Potser ja estava condemnada la Carrasqueta i a l'abril només es va retardar l'inevitable. A l'abril ens pensàvem que hi havia alguna oportunitat de canviar de govern al País Valencià i que les forces d'esquerra podrien trencar l'hegemonia de la dreta espanyolista valenciana. Però el cas és que al País Valencià, Camps va arrasar. I és Camps qui decideix sobre els canal de televisió. Avui, a molta gent del País Valencià els sap greu el tancament. I molta més gent se'n felicita.

Com va dir algú, el que caldria és que tots els canals en català es poguessin veure a tots els territoris de parla catalana. Però tinguem clar que no és el mateix veure Tv3 a Andorra la Vella, que a Barcelona, o que a Elx.

S'han comès errors. No es poden tornar a cometre. Hi ha gent al País Valencià que avui se senten desanimats. Potser vençuts.

No esteu vençuts. Ha estat un cop dur, però no és definitiu. Recordeu que heu patit derrotes molt més greus. Fa 300 anys us van vèncer a Almansa, però avui esteu aquí, resistint. No esteu sols. No ho esteu. Potser els Principatins no hem estat a l'alçada. Potser l'enemic ho ha tornat a fer bé un altre cop.

En tot cas, amics, no ens podem rendir. La batalla segueix. Ja sabem, ho sospitàvem, però ara és del cert, que atacaran per sorpresa i amb traïdoria i que el seu objectiu és el nostre extermini. No el físic, encara no han arribat a això, però sí l'ideològic, de sentiment i d'identitat.

Refeu-vos i refem-nos. Estiguem units. Aprenguem dels errors i plantem cara.

Visca el País Valencià!
Publica un comentari a l'entrada