La passada matinada de divendres a dissabte, la càpsula Orió va amerar i, amb el seu retorn a la Terra i amb la tripulació sana i estàlvia, va completar amb èxit la missió Artemis II de circumval·lació de la lluna.
Per mi és una gran notícia. No només per l'èxit tècnic i científic que suposa, que crec que representa un benefici per a tota la humanitat, si no també per que molta gent arreu del món hem sentit que aquesta missió reforça el sentiment de que la humanitat és una de sola, que la Terra és casa nostra i el millor lloc de l'Univers per a la humanitat, que la Terra és, tanmateix, fràgil i petita.
Dins de les possibilitats de la humanitat, hem de fer-nos responsables de cuidar el petit paradís que habitem i, qui sap, potser amb el temps, esforç, estudi i coratge arribarem a descobrir altres paradisos on la humanitat pugui prosperar.
Moltes gràcies a la valenta tripulació de l'Artemis II, i a totes les tripulacions, tècnics, científics i equips d'arreu del món, que en tots aquests anys han investigat, innovat, s'han sacrificat per posar naus en òrbita, estacions espacials, missions lunars, o sondes espacials com la Voyager més enllà dels límits del sistema solar. Cada nou pas que es dona es fa sobre el treball tots els tècnics i científics que han precedit. No hi ha res més humà, que reculli el bo i millor del que pot oferir la humanitat, que la tecnologia, la ciència i l'enginyeria. Quan el progrés de la tecnologia és guiat per l'ètica és quan els humans ens fem dignes i admirables.
Sí, és cert, darrera Artemis II hi han uns interessos econòmics per ser els primers en obtenir uns determinats recursos i unes posicions estratègiques. El poder hi té molt a veure, doncs, sempre ha tingut molt a veure, amb l'exploració espacial. Però això no invalida que la tecnologia i la ciència són progrés del que tothom se'n podrà beneficiar. És just al contrari. Malgrat la contaminació pels interessos del poder, la recerca, la ciència i la tècnica segueixen sent la millor opció per al progrés social i polític, i per al benestar de la humanitat. És la humanitat la que ha de decidir com aplica aquest progrés, és la humanitat la que ha de fer evolucionar els models socials per tal de que els beneficis de la recerca arribin a tothom, és la humanitat la que ha decidir com governar-se i, en particular, impedir que només unes poques mans amb molt de poder siguin els principals beneficiaris de la feina de recerca de tants i tants investigadors d'arreu del món al llarg de la història.
Gràcies de nou, Reid, Victor, Christina i Jeremy. Sou inspiradors, de coratge i d'esforç i, per si fos poc, sempre amb aquest somriure de bonhomia. Gràcies per fer-nos sentir que som Humanitat.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada