Europa és un somni. Europa és la utopia. Els europeistes estimem Europa, i per Europa, entenem l'Europa completa, des de la costa atlàntica de la península ibèrica, als Urals, que només els ignorants poden separar Rússia d'Europa. Que Europa mai ha estat ben avinguda i que les crueltats més grans es fan amb la família, però la família va més enllà que les generacions eventualment barallades.
Europa és la utopia.Tot el que es bo, ha de ser Europa. Els independentistes catalans diem i creiem que tot el que és bo és com ha de ser Catalunya. Catalunya és la utopia, com Europa. Quan et preguntem, què ets? que no és més que "en quina utopia creus?", alguns responem amb emoció "independentista". Afegim: "per mi, ser independentista és la forma de ser ciutadà del món, i de ser europeista. Es la forma com vull fer un món millor". Vet ho aquí.
Després d'aquesta abrandada introducció, ara ve la gerra d'aigua freda: Una cosa és Catalunya, i una altra la "Comunitat Autònoma de Catalunya", o més ben dit "Comunidad Autónoma de Cataluña", així, amb "ñ". Una cosa és el Poble de Catalunya, i una altre el "Parlament de Catalunya". Una cosa és Europa i una altre, de ben diferent, "La Unió Europea", o més ben dit "La Unión Europea".
Avui no toca blasmar les institucions espanyoles que s'identifiquen amb "Catalunya", és un tema recurrent d'aquest blog, i avui no insistiré. No, avui blasmaré de la institució "Unió Europa" que s'identifica amb "Europa".
Perquè la UE no és Europa. La UE és un club d'estats en el que la principal ocupació és posar les condicions per a que els lobbistes de tota mena puguin fer bons negocis. On els estats es donen suport entre ells per tal de que tot sigui una bassa d'oli, condició imprescindible per a que el business as usual prosperi. La UE es preocupa molt de que la seva imatge sigui la de modernitat i progressisme ben entès. La UE pot regular coses com lligar els taps a les ampolles, o problemes ètics de la IA. La UE legisla molt, i no sempre és obvi per a què o en favor de qui. No sempre és obvi que els ciutadans d'Europa tinguem veu al Parlament Europeu i, més aviat, sembla que la veu que s'escolta al Parlament Europeu és la dels grups de pressió. Veu que no sona, ni cal que ho faci, als plenaris del Parlament, però que sí que sona als despatxos i oficines dels lobbistes i grups de pressió que infesten les capitals comunitàries. Els rics voten en urna pròpia, i el seu vot té molta més ponderació que la del votant ras.
Tot això ve de que, potser com era d'esperar, el Tribunal Europeu de Drets humans ha sentenciat que el Parlament de Catalunya, en tant que institució espanyola i sotmesa a la legalitat i constitució espanyola, NO té dreta debatre sobre l'Autodeterminació i la Monarquia. Punt.
Catalans, catalanes, independentistes tots: Europa és la nostra estimada i la volem rica i plena. La UE en canvi és un monstre podrit, cabronàs i malparit. Una reputissima merda. La UE, en tant que club d'estats, mai ajudarà a Catalunya en la seva autodeterminació. La UE posarà tots els entrebancs que calguin per impedir la independència de Catalunya. Res de nou. Sempre ha estat així. Tot i això, cal dir que el primer d'octubre de 2017 ja ho teníem i si no va reeixir no va ser per la UE, que es va espantar de la barbàrie de la policia espanyola i que va ordenar que s'aturés la repressió, si no per la incompetència manifesta de la classe política catalana. Sospito que a la UE ja hi comptaven que tractaven amb una colla d'inútils, o potser és que els mateixos polítics catalans van avisar que allò no anava de debó i que se'ls havia anat de les mans.
L'argument de la UE és que si votem partits constitucionals espanyols, aleshores és que estem d'acord amb el sistema constitucional espanyol. Per tant, ens hi hem de sotmetre i acceptar els seus mecanismes de secessió, si és que n'hi han, i si no n'hi han, mala sort. Un altre segle serà.
Lliçó: Cap partit espanyol pot liderar el procés d'indepèndència. No s'ha d'acceptar -ni hi és ni se l'espera, però en l'hipotètic cas que passés- cap reforma constitucional que no inclogui de forma explícita un mecanisme creïble de secessió de de les comunitats autònomes o, en el seu defecte, almenys, de la CA de Catalunya. No es pot acceptar una constitució que no permeti que el primer pas, un cop aprovada, sigui la separació ràpida i efectiva de la Comunitat Autònoma de Catalunya.
La independència haurà de fer-se com es fan totes les independències. Saltant-se la llei, l'espanyola i l'Europea. Punt. Acceptem-ho d'una refotuda vegada. Per això cap partit independentista pot liderar. Perquè, en essència, són partits que depenen del sistema espanyol de partits per sobreviure i prosperar. L'independentisme ha de ser un moviment, liderat des de fora de les institucions i amb partits subordinats al moviment, mai al contrari. Quan des del moviment s'ordeni sabotejar completament la governabilitat de l'estat espanyol això voldrà dir que, si es pot, l'estat ha d'entrar en una crisi permanent que li faci mal a la butxaca i al prestigi internacional. Cap partit independentista ha d'anar a Madrid a col·laborar en res. A Madrid només es va a fer mal i a passar per caixa si és que estan tan sonats per a pagar. Punt. No és tan difícil d'entendre.
Catalunya independent és la utopia. Europa és la utopia. Jo crec que podem fer un país millor, un continent millor i un món millor. No en tinc cap dubte. Com tampoc tinc cap dubte que caldrà embrutar-se les mans i lluitar per aconseguir-ho. No anem a fer amics. Anem a provocar als enemics, a posar-los trampes, a fer-los patir per fotre'ls fora de Catalunya. Evidentment, es defensaran. No són idiotes, tenen un munt de recursos i, en tant que estat, ja tenen el costum de jugar brut i tot un munt de mitjans de coerció. És un enemic formidable. Però és que a nosaltres ens va la supervivència com a nació, i això també ens hauria d'estimular a tornar-nos formidables.
Pap buidat. Per si algú no ho recorda, aquest és un blog independentista. Ho és des de l'inici. Aquí volem la independència de Catalunya. Aquí creiem que és possible. Que és possible, aviat. Aquí defensem que la independència de Catalunya farà que es puguin destinar més recursos al benestar de la gent, a millorar els serveis públics, notablement la sanitat i l'educació. Però també les infraestructures. I tot això amb un país ordenat i net, preparat pel repte climàtic. Un país lliure de gent lliure, sense discriminacions per raó de identitat, sexe, raça, religió, edat o la condició que sigui. Un país amb justícia social i d'oportunitats. Un país on els joves es plantegin arrelar-se i tenir fills. Aquesta és la meva utopia. Si s'assembla a la teva, podem ser amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada