Diumenge va ser, en línies generals, un bon dia. Una batalla guanyada. No va ser una victòria esclatant o aclaparadora, però sí es van assolir un bon munt d'objectius. Cal seguir lluitant i aquest combat, que se sosté des de fa anys, encara ha de durar. Tanmateix, l'independentisme pot estar raonablement satisfet.
De totes formes, començo amb les males notícies :
La CUP surt de l'ajuntament de Barcelona, tot i la bona campanya, tot i que la candidata Anna Saliente ha resultat ser una revelació.
Anna Saliente és una altre d'aquests nous valors que la CUP ha extret de la seva pedrera de gent jove, majoria de dones, amb una gran preparació i capacitat de debat i diàleg. Aquesta capacitat va ser posada de manifest pel mateix Ernest Maragall en la seva compareixença la nit del diumenge.
Tanmateix, la CUP no entra. Les CUP hauran de fer una anàlisi i una autocrítica important perquè, precisament pel seu caràcter de força municipalista, aquestes eleccions a les alcaldies del país són el seu espai natural, o el que hauria de ser el seu espai natural. Els resultats cupaires han estat diversos. En alguns llocs molt bons i en d'altres no tant. A Barcelona, han punxat. Cal dir que pot ser que els resultats obtinguts millorin perquè avui s'ha sabut que un error en el recompte els ha restat més de 50.000 vots a Catalunya. Qui sap si encara hi hauran sorpreses.
L'altra mala notícia, si més no, per mi, es que tot i la meritòria victòria de Maragall a Barcelona és evident que a la ciutat i en aquestes eleccions municipals, la victòria global ha estat per l'unionisme. De fet, tinc dubtes, crec que raonables que Maragall acabi sent alcalde. Veig molt més possible un pacte a tres entre BeC, PSC i Valls. O potser un pacte a dos entre BeC i PSC amb Valls donant suport puntual.
Jo diria que BeC està essencialment controlada per gent que ve de l'espai menys sobiranista i més tecnòcrata de l'antiga Iniciativa. Gent amb agenda pròpia per a la que Barcelona és el seu negoci, no la seva ciutat. De fet, és la mateixa visió que tinc del PSC, i de Valls. Per mi, són molt similars, per tant, crec que pactaran entre ells.
Prou de males notícies. Les bones notícies són moltes i potents :
En particular i molt destacable. L'independentisme ha guanyat per més del 50% dels vots vàlids a les eleccions europees. Aquesta dada és fonamental.
No només això. L'independentisme es consolida com el principal i més important espai ideològic del país, amb un domini abassegador del territori i amb la majoria llarga de les batllies i en nombre de regidors.
Les europees han significat, a més, que el President Carles Puigdemont i el conseller Toni Comin, actualment tots dos a l'exili, siguin triats eurodiputats. Cal dir que el resultat obtingut per la candidatura del president ha estat, senzillament, espectacular. Una victòria rotundissima que és en bona part un èxit personal de Carles Puigdemont.
Hi ha bons motius per pensar que podran exercir aquesta representació i la seva veu serà escoltada,en llibertat, al Parlament europeu.
També el vice-president Oriol Junqueras ha estat triat eurodiputat. No tinc cap dubte que l'estat espanyol li impedirà exercir d'eurodiputat i el mantindran a la presó. Espero que actes com aquest portin a l'aplicació de l'article 7 de la UE a l'estat espanyol, i que quedi ben clar que Espanya no es pot considerar un país democràtic.
Venen dies molt durs. El judici farsa està arribant al seu final i les sentències, tampoc ens enganyem, estan dictades i seran molt dures. Haurem de respondre, al carrer, amb persistència, amb mobilització. Ha acabat un cicle electoral i ens ha donat els resultats que coneixem. Però la democràcia no s'esgota votant, i menys a l'estat espanyol on votar no serveix per gairebé res. La democràcia s'exerceix, sobretot s'exerceix, cada dia. Cada dia hem de fer política. O la fem, o ens la fan, i si ens la fan, tingueu per cert que ens la fan en contra. Cada dia ens hem de mobilitzar. Cada dia hem de triar, prendre decisions i fer-nos responsables de les conseqüències. Cada dia hem d'aprendre i actuar.
Diumenge va ser un bon dia. En general. Cal aprendre del que no va sortir tan bé. Però no ens podem aturar. Sense descans, alcem-nos, aprenguem, mobilitzem-nos i organitzem-nos. Com deia Gramsci : « Instruïu-vos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència.
Emocioneu-vos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme. I
organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la nostra força." ».
Acabo amb una altre bona notícia: S'ha aixecat el confinament de Tamara Carrasco. Me n'alegro molt per ella, i no oblido ni vull oblidar la molta ràbia per la repressió de la que ha estat víctima durant tant de temps.
Cuidem-nos. Junts som forts. Persistim. Estem guanyant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada