Pàgines

dimarts, 16 d’abril del 2019

Albirament de falciot negre.

El passat diumenge va ser 14 d'abril, que es commemora la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià al 1931.

Una efemèride que,  trobo que sorprenentment, va passar sense pena ni glòria.

Suposo que aquesta data i el que representa fa molta nosa a algunes forces.

De fet, des de l'unionisme es fa, cada cop més, professó de fe monàrquica i, lluny d'avergonyir-se, al contrari, es celebra la continuïtat del franquisme que representa.

No es va parlar gaire de República el passat diumenge. Jo tampoc ho faré. La República que m'interessa no és la de 1931, si no la que vam proclamar el 2017 i que encara no està desplegada.

En canvi, parlaré d'una altre cosa que va passar el passat diumenge: tornant cap a casa, per la tarda, vaig sentir els inconfusibles xisclets els falciots. Vaig mirar al tros de cel del que gaudim els veïns a la Rambla de Badal i, efectivament, tres falciots eren ben visibles exhibint el seu vol potent.

Val a dir que l'endemà no vaig poder confirmar l'albirament. Avui  sí que ho he pogut fer, i de nou des de la Rambla Badal. Es tracta, doncs, d'un primer escamot d'exploradors, o qui sap si només estan de pas. El gruix de la migració encara ha d'arribar.

Cada any saludo l'arribada dels falciots i enguany també. Per mi marquen l'inici de la primavera « de veritat ».  Però és més. També són records de la meva infantesa, marcats pels xisclets d'aquests ocells estimats.

Benvinguts a Barcelona.

Quan florirà el gessamí d'estrella, a la Rambla de Sants, i perfumarà el barri, serà quan la primavera serà plena.

Un any més, doncs, gràcies per la vida. Pels xiscles dels falciots i el perfum del fals gessamí.



1 comentari:

Cristina ha dit...

Jo també els vaig veure diumenge, al Poblenou de Barcelona. Des de llavors miro cada dia però no els he pogut tornar a veure. Potser si que era un petit escamot que ha passat de llarg. Cada any els espero com qui espera els reis d'orient.