dimecres, 7 de març de 2018

8 de març de 2018. El Dia de la Dona Treballadora fem Vaga General.

Demà és el dia internacional de la dona treballadora i hi ha convocada vaga general de 24h.

De motius per a la vaga de demà n'hi han molts : denúncia de la bretxa salarial, de la feminització de la pobresa, de la doble jornada laboral...

En realitat, qualsevol d'aquests arguments, per ell mateix, ja justifica un vaga general.

És una qüestió d'ètica simple : a igual feina ha d'haver igual salari. És diàfan i independent del gènere. És una reivindicació general que justifica una vaga general. Que sistemàticament les dones cobrin menys pel fet de ser dones és, directament, aberrant. I el que justificaria, fins i tot, una vaga indefinida.

I només he parlat de la bretxa salarial. La feminització de la pobresa o la doble jornada laboral van encara més enllà del laboral i ens diuen que la nostra societat té un problema molt greu de discriminació de gènere. Ens diuen que el nostre model no funciona. Més que una vaga general indefinida, el que ens cal és una revolució. No una reforma. Una revolució social i un procés constituent que la segueixi.

Però és que sense arribar a aquests extrems, només cal veure els que s'oposen a la vaga: PP i C's. Diuen que ells no fan vaga perquè no són anticapitalistes. Els felicito per la coherència : cert, el capitalisme és masclista. El capitalisme és desigualtat de tota mena, també de gènere. En aquest sentit, és lògic que s'oposin a la vaga. Com deia algú : només cal veure qui és a cada banda per saber quina és la correcta.

En definitiva, hi han un munt de motius per a la vaga general. Més encara en aquests dies que vivim, amb retallada de drets fonamentals, com el d'expressió; amb presoners polítics; amb amenaces i violència ultra; amb poders de l'estat reprimint de forma violenta i antidemocràtica qualsevol forma de dissidència: ja sigui nacional, social o de gènere. I tant que cal una vaga general. Allargar-la de forma indefinida és el que de debò caldria.

Arribats a aquest punt, dic que se'm fa inexplicable l'actitud de CCOO i UGT de rebaixar la reivindicació de la vaga general proposant, com alternativa, la aturada parcial de dues hores. No ho entenc. Amb aquesta proposta més aviat creen confusió, desmobilitzen i rebenten la vaga general.

La vaga general és l'arma més poderosa de la classe treballadora. Per això l'últim que s'ha de fer és malbaratar-la o utilitzar-la de forma irresponsable. Una vaga general és una cosa molt seriosa que suposa un sacrifici important per a molts vaguistes. No és un acte festiu i colorista. És un acte de sacrifici i lluita que, molts cops, s'estén més enllà del mateix dia de la vaga

Per això, també, em semblen increïbles alguns textos que m'han arribat que, en nom d'una suposada reivindicació feminista demanen als homes que vagin a treballar i que supleixin el treball de les seves companyes per  a permetre que es puguin manifestar lliurement. Qui demana això no té ni idea de com funcionen les vagues o és que vol rebentar-la. L'èxit d'una vaga general es mesura pel grau de participació. Punt. Sense distingir entre homes i dones. Si volem que la vaga de demà, general, tingui èxit, cal que l'aturada sigui el més massiva possible. I cal l'acció dels piquets informatius, evidentment.

Arribats a aquest punt, res més que animar-vos a fer vaga demà, i a participar als actes reivindicatius que es faran.

Pe acabar, vet aquí el manifest de la CGT per a la vaga general de demà :






Aquest 8 de Març, la CGT, en coordinació amb el Moviment Feminista, convoca VAGA GENERAL DE 24 HORES, LABORAL, DE CONSUM, DE CURES, sumant-nos a l’estudiantil. Fem una crida a tota la societat perquè la secundi i participi en quantes mobilitzacions i accions es duguin a terme.

8 DE MARÇ DE 2018. DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

SENSE NOSALTRES EL MÓN NO FUNCIONA

Denunciem la mercantilització que ens explota i esclavitza en la precarietat de les nostres vides, sent especialment cruel en les vides i discriminació a les dones.

Denunciem que ens dificultin doblement a les dones l’accés a l’ocupació, no volem més ocupació precària, temporal, jornades parcials i horaris incompatibles amb el treball de cures que se’ns imposen. Exigim que s’acabi amb la bretxa salarial, la desigualtat en les pensions, l’assetjament sexual i per raó de sexe als centres de treball.

No poden continuar les violències masclistes i del mercat que ens tracten com a objectes, possessions del mercat, dels homes que ens violen, assetgen, maltracten i assassinen, que emmalalteixen i incapaciten a les dones per viure.
 Però també de les institucions i les seves lleis que reprodueixen actituds i conductes masclistes. Denunciem les lleis per no garantir el dret al fet que totes les vides siguin sostingudes sense discriminar a cap. Exigim respecte social i que l’Església no se segueixi immiscuint.

Volem un sistema educatiu que reconegui tota la nostra diversitat, com a dones lesbianes, bisexuals, transexuals, intersexuals, sense gènere, queers+; Volem drets sexuals i reproductius per a totes.

Cal que s’eduqui en la corresponsabilitat de les cures tant als homes com a la societat. No volem ni suportem més seguir sent les úniques responsables invisibles de les cures de les persones depenents.

Volem tenir una sanitat pública i de qualitat que no tracti com a malalties la vida de les dones, la seva menstruació, els seus embarassos, la seva menopausa. Que la medicina dels homes reconegui i respecti els nostres cossos i les nostres vides.

Les dones ens declarem insubmises de les fronteres que sostenen el racisme, els CIE, i les deportacions de vides.

Volem que es nomenin i s’equipari el valor en tots els treballs que sostenen les nostres vides: el treball domèstic i de cures, en particular, el que realitzen les dones esclavitzades en el règim especial d’empleades de llar; i el treball reproductiu, de la vida i de la resposta social a la precarietat.

Dones migrants, preses, diverses funcionals, de tots els sectors productius i reproductius, juntes en els col·lectius socials de classe cridem:
Sense nosaltres no hi ha ni producció ni reproducció. Volem aturar-nos per aturar el món.

Com deia Louise Michel en la Comuna de París: “Les dones no es preguntaven si una cosa era possible, sinó si era útil, i llavors aconseguien dur-la a terme”.

Vaga per viure, vaga per cuidar-nos.

Uneix-te a la lluita que som moltes.

Confederació General del Treball (CGT)


Annex :
Material per a la Vaga General Feminista del 8 de març de 2018 convocada per CGT:

- Preavís de la CGT per a la Vaga General Feminista
- Argumentari de la CGT per a la Vaga General Feminista
- Díptic de la CGT per a la Vaga General Feminista
- Còmic de la CGT per a la Vaga General Feminista
- Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista - 24h
- Cartell de la CGT per a la Vaga General Feminista
Publica un comentari a l'entrada