dimarts, 4 d’abril de 2017

Un dia menys pel referèndum

No és que ho digui jo, és que ho diu "El País" : Baixa un 2.7% la inversió en infraestructures a Catalunya prevista per al 2017. Dit en plata, Espanya posarà menys calés en Infraestructures a Catalunya que els que va posar l'any passat.

I compte, que encara resulta que això situa Catalunya entre les comunitats "menys castigades". Segons diu el mateix diari, baixa molt més respecte l'any passat a altres comunitats... El que passa és que alguna d'aquestes comunitats on "baixa tant", són comunitats amb, malgrat tot, inversions per sobre de la mitja. Bé, és igual.

El que passa és que no fa  i una setmana que Rajoy va venir a prometre unes inversions que, de fet, ja eren una presa de pel perquè son les mateixes inversions que es van prometre fa 10 anys. Però arriben al grau de presa de pel èpica quan es té en compte que Rajoy sabia de sobres la setmana passada que, de fet, la inversió a Catalunya baixaria.

El més patètic va ser la reacció de diversos governs autonòmics reclamant que a veure què passava amb els catalans. Això sempre dona vots.

En fi. En el camí de la independència de fet, el que ens ha de preocupar no és quin nivell d'inversions tindrà Espanya a Catalunya perquè aquesta cosa, simplement, deixarà de tenir sentit aviat. El que caldrà abordar en breu serà un repartiment de bens i deutes que, pel molt que li convé que així sigui, haurà d'estar mediat per la UE.

En aquest sentit, cada cop són més les veus a Europa que reclamen un referèndum acordat a Catalunya. Els pobres no saben que el nacionalisme espanyol, hereu directe del franquisme, ni negocia ni fa presoners. Per sort aquest cop ni té ni podrà fer servir la força. Serà interessant quan la UE descobreixi quina mena de soci és l'estat espanyol. Em fa l'efecte que Espanya perdrà molt més que Catalunya en els pròxims anys... però això ja no serà el nostre problema.

Això ja no té remei. El govern de Catalunya podrà trigar més o menys a convocar el referèndum i entenc que el retard té a veure en tenir temps per engegar algunes estructures importants, com pot ser la hisenda, però és això el que s'està esperant, no pas ofertes o diàlegs que a hores d'ara són impossibles (ja veurem més endavant, quan la UE es trobi amb el conflicte obert).

Però ara no. Ara toca tirar pel camí de la independència de fet. En definitiva, ignorar al TC i continuar amb els preparatius pel referèndum i les estructures de país que encara no s'han completat.

Via xarxes socials m'ha arribat un comentari : "deu estar a punt de passar-ne alguna de grossa quan l'estat espanyol ja ha tret el Sant Cristu gros  de Gibraltar".  Cert. El vell discurs nacionalista de sempre. Però em sembla que al Regne Unit no li ha fet gens de gràcia que Espanya li estigui trepitjant l'ull de poll gibraltareny. I el suport a la Independència de Catalunya pot trobar-se amb un vell aliat inesperat.

No només això, a Europa (i més enllà) les cancelleries estan fent càlculs de cost-benefici sobre la independència de Catalunya. Serien molt bojos si no ho fessin. Doncs bé, la catalana és una oferta interessant. Segur. Tinguem confiança: hi hauran aliats i, el més important, reconeixements ràpids. N'estic segur, a la UE hi ha qui té interès en una Catalunya independent, ni que només sigui pel fet de debilitar el pes de l'estat espanyol : un soci que ha demostrat no ser de fiar, i amb importants ombres sobre el seu funcionament intern per la corrupció i per la minvant qualitat democràtica de les seves institucions.

També per a una construcció europea que cal redreçar. La identitat europea flonja i difusa. El projecte inicial de l'euro ha fracassat i es parla ja obertament d'un model a dues velocitats. El grup de major integració ha de ser un grup que estigui cohesionat políticament, institucionalment i també amb una identitat europea. Les antigues, i petites, nacions europees, com Catalunya, són els candidats ideals. Per mida i economia, per eficiència institucional, per major qualitat democràtica i també, i no menys important, per identitats. Identitats que barregen els orígens diversos amb arrels històriques i llegendàries que es remunten a l'imperi de Carlemany en una relat de fusió modern que incorpora valors cívics i republicans. Velles identitats que es renoven i poden ser la base d'una Europa que demana la refundació i la superació dels vells grans estats nació.

Ho he dit abans. Això ja no s'atura si no és per una barbaritat i, si és donés el cas, només serviria per retardar la independència per poc temps.

O sigui que ferms i endavant. Un dia menys pel referèndum.
Publica un comentari a l'entrada